impresionants fotos... jo encara no havia nascut!!

No saps què t'has perdut, Jordi! En aquella época, viatjant com ho fèiem i amb els medis que teníem ... cada viatge era una aventura. Petita o gran, però aventura. Els vehicels eren absolutament mecànics, no sabíem què era l'electrònica i tothom sabíem de mecánica en major o menor grau ...

Quantes anècdotes recordo d'aquell viatge! ... la discusió amb un policía per haver fet una fotografía a unes palmeres i, ell, voler-me requisar la càmera per que deia que havia retratat la caserna propera ... (i havia sigut així, veritablement) ... el canvi de moneda a una perduda benzinera, a una diminuta estança amagada al darrera d'una cortina i regatejant el canvi per que em sortís més a compte (amb el risc que allò comportava) ...

Veritablement, vam viure una altra época, amb molt menys medis, però (potser) molt més intensa i enriquidora. Cada km. era una fita guanyada, no existien els GPS i, al dersert, era norma comuna al creuar-te amb un altre vehicle, parar i cadascú preguntar a l'altre com està el camí d'on vénen (que será el que li tocarà fer al que pregunta) ...

Molt bones !

Bonitas fotos y buen coche para rutear. 😉

Fantásticas yo tenia 10 añitos

Molt bones fotos. Tota una època.

Moltes gràcies per compartir-les

Salutacions