Hooooola ¿qué tal? Doncs com ja he comentat en un altre post, aquest diumenge passat, la plana Vilamajorenca vàrem fer una sortida amb els 4x4 (6 cotxes i cap repetit!), De bon matí vàrem sortir de casa per anar per autopista fins a Castellolí on vàrem fer parada per a esmorzar i començar la sortida 4x4 que ens tenia que dur fins a Valls.
Una ruta d'uns 80 kilòmetres dels quals només vàrem poder cumplimentar uns 50 per camins sense asfaltar: el motiu, vàrem començar la sortida massa tard i ens vàrem entretindre en les trialeres per verificar si passàvem o ens hi podiem encallar (cosa que ja va passar en zones no trialeres però sí amb molt de fang).
Bé, al tema que potser no acabarem avui! 😀
Fantàstic dia amb alguns nùbols pel matí, sol a migdia i força fred al capvespre. Amb pluja de tornada (gairebé rentem els cotxes!!).
Com he dit, 6 cotxes, un Nissan Xtrail, un Range Rover V8 aut. (Jacrànger), un Ford Explorer v8 aut, un Jeep Grand Cherokee CRD aut, un Defender 90 TD5(Gassman) i un Discovery II TD5 (servidor de tots vostès).

Va comandar l'expedició el Nissan que el seu pilot (moltes gràcies, Joan!!!) ja havia fet aquesta ruta en una altra ocasió anys enrera i era qui disposava del roadbook pertinent. Tot sortir de Castellolí i ja vàrem començar a pujar muntanyes per vies gens complicades i que de mica en mica ens anaven oferint imatges de vivendes prou maques de la contrada on ens trobàvem.

Tot seguit, ja en el kilòmetre 3 ens vàrem topar amb la primera trialera, la qual tenia un pas alternatiu i que tots vàrem acabar per agafar ¿motiu? ben senzill, a mitja trialera i havia un pou d'aigua, d'uns dos metres d'amplada per uns cinc o sis de llarg i uns 50 centìmtres de fondària màxima a la sortida amb un esglaó!!! Es tractava d'anar a fer una ruta i no a quedar-nos enpantanagats treient algun cotxe. De fet, cap dels vehicles en que en vàrem trobar en aquesta zona, va passar per la trialera, tots van fer la ruta alternativa (hi havian petjades de pujada fins el bassal però no de sortida del mateix, suposem que va tornar a sortir per on va entrar marxa enrera).

Seguint pels camins, vàrem seguint fent ruta...

passant per diferents zones més o menys habitades.

Però desseguida tornàvem a trepitjar pistes o, literalment, vegetació! Aquí el RR d'en Jacrànger (la seva Santa és la que somriu per la finestra) passant pel vellmig d'un corriol amagat per la vegetació.

Fins aquí, la primera part, que toca treballar una mica. Quan tingui més fotos editades, les penjo i segueixo amb el ràport turístic.
Espero que us agradi.
P.D.: Jac i Gass, si voleu, també podeu dir la vostra i penjar reportatge fotogràfic.

Guapa, guapa la ruta, David, ya nos pondrás mas fotos, y nos explicaras un poco mas.

salu2 Joan