Primera prova puntuable pel Campionat de Catalunya de Trial 4x4 organitzada pels companys del Club Trial Osona 4x4 en el que en Xavier Doménech, en Florenci Rius i l’Alfons Andreu haurien de defensar els seus ceptres aconseguits en l’anterior edició en les categories de Sèries, Millorats i Maxi-sèries respectivament. I parlo en un futur condicional donat que l’únic dels tres actuals campions que es va presentar a competir va ser el de Castellterçol. Diferents motius ens haurien de fer entendre aquestes absències i d’altres pilots en aquest Campionat 2012 (crisi econòmica, espònsors que declinen seguir invertint diners, avaries mecàniques anteriors, …). Però anem pel que toca, la competició. Regust agredolç de tot plegat: ho anirem comentant a mida que es desenvolupi la crònica doncs farem un paral•lelisme amb la prova de l’any passat.

Finalment, el lloc on es va realitzar la cursa va ser la mateixa de l’anterior any tot i que, des de l’equip organitzador, es va dir que no es repetiria l’ubicació de la zona de la prova donat a que la propietat del terreny no tornaria a cedir el terreny tot i la sol•licitut per part d’Osona 4x4 de seguir en aquella localització pel 2012. Una zona amb l’habitual terreny pedregós osonenc, aquest any ¡sense fang i ben sec! (recordar que el llod acumulat al fons de les zones, l’any passat, va provocar no poques penalitzacions als pilots). Doncs ens hi vàrem tornar a trovar allà, a la sortida del poble sentit Seva, en un altiplà format just davant els camps que encaren el Montseny, amb vistes privilegiades de les zones des de l’alçada que donava el turó i, pels més agosserats o amb més ganes de viure més aprop les evolucions dels vehicles, podien accedir a les zones i veure-les des del camp proper o just per la zona de pas dels vehicles participants. El lloc, des del meu punt de vista, és un encert. Aquí en teniu una mostra:

En quant a participants, 11 vehicles inscrits (enfront dels 13 de l’any passat), amb només 1 vehicle en Maxi-sèries (el Suzuki Samurai d’en Jaume Pi) que, donat que era l’únic participant de la seva categoria, va ser “englobat” en els trams dels vehicles Millorats (no es van fer zones estrictament per la seva categoria) tot i que va puntuar com a Maxi-sèries i no va treure punts als vehicles Millorats (és a dir, va tindre puntuació pròpia de la seva categoria). Una vista general dels vehicles participants...

Peró no tot va començar bé: l’ambulància, obligatori que sigui present en una prova de motor mentres aquesta es realitza, va arrivar una hora tard. Segur que és un tema que escapa totalment a l’Organització però s’hauria de mirar de consensuar horaris (probablement va ser un problema extern a la cursa que va fer que l’ambulància que tenia que ser a lloc a l’inici de la prova va fer que arrivés tard per atendre alguna necessitat, imagino, sanitària). Però el retard generalitzat el vàrem patir tots.

En vehicles de Sèries (Grup A), 4 participants (el mateix nombre que l’any passat) però amb força modificació en quant els vehicles i els participants. Els quatre vehicles de sèrie presents no varen participar l’any passat mentres que, entre els pilots, un d’ells ja hi va participar –ara precisament fa un any, en aquesta mateixa prova, al volant d’un Nissan Patrol 6 cilindres- i l’única pilot femenina, l’any passat va fer de motxilera.

Aquesta és una imatge d’arxiu, de l’any passat on en Natxho pilotava el seu Patroleque. Nacho ¿buenos recuerdos?

I aquesta és l’actual montura que utilitza:

Mentres que aquest és el V8 de la Marta Salvador:

Dos dels nou vinguts, i sembla que ben preparats, van ser els Nissan Patrol GR curts den Pol Alsina (aquest pilot ja l’hem vist en alguns trials de costellada ¡¡Ep, sempre amb tot el respecte per a l’organització d’un event com aquest per molt que sigui de fira, d’amics, o a través d’un Club o festa major de poble!! o organitzats per penyes en diferents poblacions del nostre contorn i és un pilot que, tot i la seva joventut, ja està trillat en aquesta modalitat) i d’en Xavier Santamaría, que van disfrutar de diferent sort en la competició tot i quedar segon i tercer de la seva categoria respectivament. La montura d’en Pol Alsina…

… i la d’en Xavier Santamaría:

Especial il•lusió ens va fer el salt que ha fet la Marta Salvador, coneguda entre els Landroveros com “LaRange”, al deixar de ser la motxilera d’en Florenci Rius i pasar a pilotar un Range Rover V8, acompanyada d’una altra fèmina, cosa que fa que sigui l’únic equip que participa en el Campionat conformat totalment per dones. Esponsoritzada per un equip de forta rePció trialera entre els amants del nostre esport i que va fer acta de presència amb un prototip de Tomcat que, segons he sabut, té l’antiga base del Land Rover Defender que fa uns anys va participar en la Transilvania.

Llàstima que a les fèmines la mecànica del seu vehicle les va traïr en el segon tram que afrontaven doncs van trencar (no ho sé segur però crec que va ser el grup davanter) i, fins que no van poder desconectar la transmisió davantera i trasera, no van poder personar-se en els trams per a puntuar el màxim de punts i evitar, així, l’abandonament. Una llàstima però segur que a la propera, ens donaran “vidilla”. Una imatge del cotxe de “LaRange” mentres intentaven reparar el vehicle “in situ”:

¿I qui es va fer amb el ceptre, amb el calaix més alt del podi en la categoria de Sèries? Doncs el pilot que l’any passat va pilotar el Patrol 6 cilindres, el pilot que ens omple de joia dir que forma part del nostre Club i que participa activament en les seves activitats, es tracta d’en Nacho Soria, més conegut entre nosaltres pel nick de “Santa6”, que va estar acompanyat per un motxiler, novell però de luxe, l’Albert Parés, també lligat a nosaltres; van demostrar que, en les zones, hi havia prou sintonia com per a que aquest binomi acabi conformant un equip potent a mida que passi el Campionat. Una instantànea d’en Nacho departint animadament amb els companys del nostre Club:

I no podia faltar-ne una de l’Albert:

Pilotant el seu Range Rover V8 de sèrie (a tenir en compte que, a dia d’avui, no té cap bloqueig de diferencial) va aconseguir el primer lloc de la categoria de Sèries amb només un punt d’avantatge amb el seu immediat perseguidor (33 contra 34), en Pol Alsina, qui va mostrar les seves credencials i amb una prova sense estridències, en la que només se li va atravessar la zona 9 on va punxar amb 16 punts (5 zones a zero, és una senyal inequívoca que l’haurem de seguir de prop en properes ocasions). En “Santa6” en acció:

El company d’equip d’en Nacho Soria, en Xavier Santamaría amb el seu GR, no va tindre tanta sort i va acumular 16 punts en quatre zones, cosa que el va separar irremediablement dels seus competidors. I aquí està el vehicle en acció, mala pinta no en té ¿oi?

I finalment, en quart lloc, va quedar la Marta Salvador, que arrel de l’avaria mecànica del seu Range Rover només començar la prova, es va veure apartada de la competició sense, pràcticament, haver-hi participat.

Tal i com hem avançat, en vehicles Maxi-sèries (Grup C), només va participar un vehicle, que va passar per totes les zones dels vehicles de la categoria Millorats, aconseguint una aclaparadora puntuació de ¡12 zeros! al no penalitzar en cap moment, cosa que denota que les zones dels vehicles Millorats son de pa sucat amb oli per aquest tipus de vehicles, verdaders grimpadors de parets i talussos. En aquest punt, des del meu punt de vista, l’Organització del Campionat s’hauria de plantejar qué caldrà fer amb aquesta categoría si la participació es manté doncs, per al pilot que ha participat, no sé quin al•licient té el participar sol en la seva categoría per unes zones en que el seu vehicle és totalment superior a les dificultats. Crec que, si realment es manté la participació d’algun vehicle d’un determinat grup (A, B o C), se li hauria de donar l’oportunitat de participar en unes zones pensades per a la seva categoría i no en una d’inferior.

I finalment, la categoría de vehicles Millorats (Grup B), la que va tindre més inscrits amb un total de 6 vehicles: 4 Range Rover V8, un Land Rover Defender 90 i un Mercedes G.

Lluita desigual doncs les avaries mecàniques dels Range Rover d’en Jordi Romea, amb un trencament de palier davanter esquerra i pèrdua massiva de lubricant d’aquest eix, i d’en Sebastià Mas, que novament va patir de problemas d’embragatge. El primer d’ells va tindre la mateixa sort que la Marta Salvador, en la primera zona ja va patir les conseqüències de l’avaria, motiu que el va eliminar per a la lluita dels punts de la classificació final. Aquest és el Range d’en Romea:

Però en Sebastia Mas, en aquest sentit, va tindre més sort doncs l’avaria se li va produïr per fatiga a falta només de tres zones, que a l’abandonar, li varen significar una penalització de 25 punts per zona. Si tenim en compte que els seus competidors, en les zones que no va poder participar, majoritàriament van fer 0 punts o un parell de punts de penalització per zona, si fem càlculs aquest nombre de punts l’haguessin posat enmig de la pomada amb la resta de pilots. Una pena doncs va proporcionar, potser, els moments més brillants i espectaculars del matí amb piruetes i cabrioles a tres rodes del seu Range amb un risc altíssim de patir una volcada, cosa que va fer fruïr de valent al nombrós públic assistent que esclataren amb aplaudiments per la seva gosadia. Per a mostre, un parell de situacions perilloses:

Tot i això, al final de la cursa, el vàrem anar a trovar i, amb la seva habitual tranquilitat i amb el somriure sota el nas, ens va deixar clar que s’ho va passar d’allò més bé i que hauria de localitzar un embragatge que li durés una mica més (hi posa aquell posat seu, bonatxó i socarró a l’hora que el caracteritza i que fa que et sentis a gust parlant amb ell, per proper). Detall d’alguns dels desperfectos de planxa que va patir el Range d’en Sebas:

Així doncs, la lluita per la primera posició de la clasificació va quedar entre els quatre altres vehicles supervivents, els dos Range d’en Florenci i d’en Pep, el Mercedes de l’Agustí i el Defender d’en Xavier. Si fem memòria en com va anar el Campionat l’any anterior, es podria pensar que la cosa hauria acabat amb l’ordre habitual però, realment, aquest any les coses sembla que han canviat.

Teniem els nostres dubtes de si, finalment, en Xavier Bargalló es personaria a competir doncs, recordem que el 2011 no va participar en la darrera prova del Campionat arrel del desacord que va tindre amb la postura presa pels Jutjes de Cursa en la 5ena prova a l’anular unes zones que van afavorir al seu, llavors, més immediat contrincant pel Campionat, en Florenci Rius. Una alegria tornar-el a veure competint al costat del seu motxiler (ja em disculparà però no recordo el seu nom). Gran cursa on només s’els va atravessar la zona 1 i l’espectacular zona 7 amb l’esglaó de pujada on van arrepenjar el costat dret del seu Defender (van penalitzar 8 punts en aquestes dues zones), aconseguint uns meritoris 26 punts de penalització que els van portar a la quarta posició final de la prova. El Defender essent cuidat pel seu pilot, verificant-li la presió dels neumàtics:

Ara us explico una película que m’he montat tot solet però tinc la sensació que en Bargalló va vindre més que a competir a disfrutar d’una matinal de trial, posant-hi les ganes i el vehicle però, diga’m torrecastanyes, crec que no van acabar de posar-hi tot el seu potencial (tant lloable com si hi posen totes les forces o com si només es passejen per les zones); ves a saber, potser les coses no els van surtir com ells volien i sí que van posar-hi tota la seva empenta i jo, des d’aquí, diguent que no ho han fet. Insisteixo, és una opinió, una película que m’he fet jo solet, i que si ho dic és perque tinc la plena certesa que si lluiten com l’any passat, aquest any en Florenci ho té molt i molt magre per retenir el Campionat. Espero que en Xavier Bargalló i el seu motxiler no es molestin per les meves paraules i voldria que s’ho agafessin com una empenta per apuntar al més alt de la classificació ¡Benvinguts de nou entre nosaltres!

I les tres primeres posicions… ¡Ai, les tres primeres posicions! ¿Qui ens tenia que dir que en Florenci, tot i fer un fantàstic treball va acabar ¡Tercer! Amb nova motxilera - ¿Qué té aquest home que sempre té fèmines que el diregeixen mentres competeix? – va aconseguir unes magnífiques 7 zones a zero penalitzant en les mateixes zones que el seu immediat contrincant però amb la mala sort que la zona 4 va punxar amb tres punts, zona que cap altre pilot de la seva categoría va fer-ho, fet que el va deixar a ¡2 punts! del següent classficat. Dos moments de la competició on en Florenci es llueix, amb la presència de la seva nova companya d’equip:

Aquest va ser, ni més ni menys que l’Agustí Ros amb el seu Mercedes G, al qual li segueix treient un resultat increíble. Les mans i l’experiència d’aquest pilot el fan un dels més ferms candidats a lluitar pel Campionat. Però aquest any, l’Agustí ha optat per millorar, no mecànicament, sinó tècnicament amb l’ajuda d’un motxiler ¿Motxiler? Sí, encara que sembli mentida, l’Agustí Ros que tan bons resultats ha obtingut en altres curses participant sense motxiler, a decidit tindre com a guia a en David Ribas, un altre soci del nostre Club, altrament conegut entre nosaltres per “DaRiSo”. És aquest:

I aquí marcant-li el límit de la zona a l’Agustí:

Quins nervis que tenia aquest, tot i el refredat que duia i el seu etern somriure ¡quina enveja que em fa aquest home, sempre feliç!, al principi de la prova. Tots sabem de la solvència del pilot però l’ajuda externa d’en David va fer que aconseguissin la segona posició final al distanciar-se d’en Florenci al no punxar en la zona 4 (pràcticament van calcar penalitzacions i zeros en totes les zones). Ens alegrem molt per, diguem-li, “adquisició” que ha fet en Ros per aquest 2012. Al final de la cursa, la felicitat d’en DaRiSo era inmensa i l’Agustí va declarar que té motxiler per a la resta del Campionat ¡Així sia! Compartint unes rialles amb en Toti:

I, el millor dels participants, el que va demostrar que aquest any sí, que ara toca lluitar per estar davant de tots, va ser en Pep Autet amb el seu inseparable Range Rover V8 “More Mud”. Intractable seria un qualificatiu que gairebé es pot quedar curt; atenció a les dades: només tres zones amb penalització ¡Bé!, màxima penalització de la prova, 4 punts ¡Molt bé! 9 zones acabades a zero ¡Brutal! Dos moments d’en Pep:

El somriure que tenia a final de cursa (aquest és un altre paio que sempre té un rictus facial feliç, amb mitja rialleta sempre dibuixada als llabis i això que no em consta que sigui familia d’en DaRiSo…) ho deia tot, era el primer del Campionat 2012 en la categoria de Millorats. De fet, just al començar una zona, quan em va deixar fotografiar-lo mentres es cordava l’arnés de seguretat, vaig comentar breument amb ell que el comportament del seu Range havia millorat des de l’anterior any (si us recordeu, en més d’una ocasió he dit que aquest cotxe no duia una preparació prou efectiva per aquest tipus de competició), de fet li vaig dir que ens haviem donat compte que ara sí que els neumàtics despenjaven més i buscaven sempre el contacte amb el terra, cosa que feia millorar considerablement la tracció del vehicle.

A tot això ens va mig explicar que havia fet modificacions en el cotxe ¡I tant que les hi ha fet! Adéu als dobles amortidors davanters i benvinguda l’amortiguació convencional d’aquest cotxe. Quina eficiència que ha guanyat ¡Felicitats per tot plegat, Pep, i benvingut al cap d’amunt del podi! Podeu veure com ha modificat el cotxe, es veuen perfectament els forats dels suports que duia avans:

Bé fins aquí l’explicació de la primera prova del Campionat de Catalunya d’aquest 2012.