Segona prova puntuable pel Campionat de Catalunya de Trial 4x4 organitzada pels companys de Trial Osona 4x4 en una de les habituals i conegudes zones ja emprades en altres ocasions. Montrodon, aprop de Taradell, va tornar a ser una de les proves amb unes zones ideals per a que les cabrioles dels vehicles sovintessin i que el conegut “desgast natural” dels cotxes quedés palès al final de la cursa. Ubicació fantàstica, amb el ja habitual terreny pedregós osonenc, des d’on es veien diferents zones des de la part més alta dels trams, amb vistes magnífiques de la plana osonenca amb els Pirineus nevats com a fons. Al principi, de bon matí, el terreny era força humit però, amb l’aixecament de la boira matinera, element climatològic eminentment osonenc, es va anar aixugant, provocant que l’evaporació de l’aigua en les pedres es veiés a cop d’ull – donava un cert to fantasmagòric -.

Aquest cop van ser dotze els participants, un més que en l’anterior prova a Sant Miquel de Balenyà. El nou vingut, l’Adrià González, va participar en la categoría Grup A, vehicles de sèrie, amb un bonic Suzuki Samurai de color vermellós (al que li va treure el sostre a l’hora de competir) que, degut a les seves contingudes mides, ens vàrem imaginar que podia fer un bon paper un cop haviem visualitzat les zones per on discorria la prova, corulles de creuaments de ponts gairebé impossibles i passos força complicats per als vehicles de major batalla a la del menut Suzuki. Un Samurai que, tot i estar prou ben armat en quant a preparació trialera, ens va fer l’efecte que mecànicament era una mica just, cosa que li va complicar el superar alguns dels obstacles, fet gens renyit amb l’espectacle, que en va donar. Pel so del seu motor imagino que duia un motor 1.000 o 1.300 cc. De totes maneres, mentres va estar competint, déu ni do com es va comportar ¡Benvingut, equip González-Badía!

Comencem per la categoría superior, els vehicles de Grup C, coneguts com a Maxi-Sèries, que, a l’igual que l’anterior prova, l’únic participant va ser el Suzuki Samurai d’en Jaume Pi. De nou, va participar utilitzant les zones que van realitzar els vehicles de la categoría Sèries-Millorats (les de color blau, mentres que els Maxi-Sèries les tenen de color vermell). Es va mostrar intractable, aconseguint 11 zeros i una única penalització de 2 punts a la zona 4. Tot i estar sol en la seva categoría, en Pi va realitzar unes zones no exemptes de complicacions, provocant situacions tenses doncs es veia vindre una penalització però que, finalment, el pilot va aconseguir superar amb l’habitual serenitat i donant espectacle (és increïble veure com treballa aquest vehicle, amb aquesta configuració d’amortiguació gairebé paral•lela al terra i amb bieles que li conferèixen un canvi de grau d’inclinació del sistema d’amortiguació). Gairebé semblava una aranya grimpant pels talussos doncs la capacitat d’aquest vehicle d’adaptar-se al terreny és brutal. Una llàstima que no hi hagin més participants en aquest grup. Des d’aquí animem als participants d’anteriors ocasions que s’engresquin a competir.

Finiquitat el Grup C, passem al Grup A, també coneguts com als vehicles de la categoría Sèries i que van passar per les zones habilitades amb marques de color groc. Cinc participants, englobats en Classe 1 (motors de fins a 2.000 cc.) i Classe 2 (vehicles amb motors amb una cilindrada superior als 2.000 cc.). Donem per entès que el Suzuki Samurai de l’Adrià González va participar com a Classe 1 mentres que la resta de participants ho va fer en Classe 2 (els 2 Range Rover V8 d’en Nacho Soria i de la Marta Salvador i els dos Nissant Patrol GR curts d’en Pol Alsina i d’en Francisco Javier Santamaría). El nouvingut Suzuki va protagonitzar uan bona prova fins que la mecànica li va defallir (portava només 9 punts de penalització en 6 zones, just a l’equador de la cursa), provocant-li 16 punts de penalització a la zona 5 i els posteriors 125 punts pel refús de participar en les altres 5 zones pendents. Una veritable llàstima. Esperem que en la propera prova la sort, en forma d’avaria zero, els acompanyi. Un cop explicat això, queda clar que aquest participant va quedar el darrer de la categoría, aconseguint els primers puntets, concretament 6, per la classificació provisional del Campionat de Catalunya.

¿I com els hi va anar a la resta de participants dels Sèries? Doncs bé, caldria dir que un va menjar a part mentres que la resta lluitaven pel segon esglaó de la categoría. Aquest cop sí, en Pol Alsina, amb el seu GR, va presentar claríssimament les seves credencials a aconseguir, a final de temporada, el ceptre de la categoría, marcant ¡7 zeros! I amb un total de 15 punts de penalització al final de la prova ¡Moltes felicitats, Pol! Cal deixar clar 2 temes d’aquest equip, format pel Pol, que pilota el cotxe amb molta solvencia, i el seu pare, Jordi, que el fa de motxiller. El primer a tindre en compte és l’edat del pilot ¡Tot just fa 2-3 mesos que ha fet els 18 anys! I la segona és la diferència, amb la resta de vehicles de la categoría, de preparació mecànica del seu inconmensurable Patrol doncs aquest porta uns bloquejos que l’ajuden força a evitar pèrdues de tracció. Tot i això, una gran prova d’aquest jove cardedeuenc que, de ben segur, ens farà fruïr d’aquí fins a final de temporada amb la seva conducció.

I pel darrera de l’equip Alsina de NSA 4x4 ¡ai, pel darrera se les repartien a tort i a dret! Frec a frec entre els dos Range Rover, gairebé copiant-se les penalitzacions tram a tram, patint les mateixes engoixes en forma de maniobres de marxa enrera i pèrdues de tracció que, finalment, es va decantar a favor de l’altre vehicle preparat per NSA 4x4, l’V8 de l’estimat Nacho Soria, assessorat des del terra pel seu motxiler Albert Parés. Es van endur els 12 punts per a la classificació provisional donat que van aconseguir penalitzar menys que les seves oponents, l’equip totalment integrat per fèmines, que pilota la Marta Salvador qui va aconseguir 10 punts. Concretament, la diferència es va produïr en les zones 2 i 11 on en Nacho va aconseguir penalitzar menys que l’equip preparat per Gripmotorsport. Gran lluita que, en Francisco Javier Santamaría va acabar veient, de mica en mica, en la distància a mida que anaven passant les zones doncs anava acumulant algun punt més de penalització que els seus contrincants. Tot i això, la cosa va acabar força apretada: 48 punts de penalització pel Nacho, 67 per la Marta i 75 pel Francisco Javier.

Aquests tres equips van patir, degut a la gran quantitat de creuaments de ponts i pronunciades inclinacions dels vehicles, en gairebé tots els trams forces problemas de tracció al no portar bloquejos de diferencials. La Marta va aconseguir saber treure profit de la transmisió automàtica del seu Range per tal de pujar al tercer esglaó del podi virtual de la seva categoria. La diferència de tracció del vehicle d’en Pol amb la resta de competidors del Grup A no li treu mèrit a aquest pilot però sí que pot acabar de decantar la classificació final a favor d’aquest. El Reglament Tècnic és molt clar en quant als vehicles del Grup A doncs segons l’article 3.1 “…no existeixen limitacions tret de les generals i de el que estableix el Reglament Tècnic del Campionat de Catalunya”. Llavors, algú es deu preguntar ¿on està la diferència entre els Sèries i els Sèries-Millorats? Doncs, principalment, en que aquests darrers estan obligats a portar arc de seguretat instal•lat, apart de les limitacions tècniques i mecàniques que el reglament els pugui exigir. Aclarit això, queda clar que en Nacho, la Marta, en Francisco Javier i l’Adrià hauran de millorar molt els seus vehicles per tal de competir d’igual a igual amb el GR de NSA. El reglament és el reglament i l’equip de la familia Alsina li ha sapigut treure el màxim de profit.

Un cop dit l’anterior, així està la classificació provisional del Campionat de Catalunya 2012 pels vehicles Sèries (Grup A): en Nacho Soria primer amb els mateixos punts que en Pol Alsina (27), ambdós amb una victòria i un segon lloc; en tercera posició en Francisco Javier Santamaría seguit per la Marta Salvador, ambós amb 18 punts donat que, tant l’un com l’altre, tenen un 3er i un 4rt lloc en les seves participacions i, finalment, l’Adrià González, amb una única participació i 6 punts. A tenir en compte que s’haurà de descomptar una prova de les 7 programades fins a final de temporada (és a dir, que cada equip s’haurà de desprendre de la pitjor puntuació de l’any).

I per acabar els vehicles del Grup B on en Pep Autet, acompanyat d’en Sadurní Roquet, defenien la primera posició del Campionat aconseguida en l’anterior prova. Amb sis vehicles participants, 4 Range Rover V8 (els d’en Jordi Romea, d’en Sebastià Mas, en Florenci Rius i el mencionat Pep Autet), un Land Rover Defender 90 (pilotat pel Xavier Bargalló) i un Mercedes G (de l’Agustí Ros). Les zones, amb veritables complicacions orogèniques, van provocar que els pilots prenguessin forces riscos per mirar de passar sense penalitzar, fet que va comportar que aparagués el conegudíssim efecte “desgast natural per fregament”. Uns ho varen aconseguir, no sense patir i deixant les carrosseries de les seves montures amb noves mostres de la batalla patida, i d’altres no ho varen tindre tant de cara. Tots sis cotxes, tots sis pilots i motxilers, van demostrar que aquest Campionat no serà un passeig, van posar allò que tenian que posar i el públic, numerosíssim en aquest diumenge, ho va agraïr amb multitud d’esclats d’emoció, d’aplaudiments i de cridòria. Gairebé semblava un partit d’handbol i que el públic celebrés cada gol dels diferents equips… Així de constants van ser les cabrioles que varen protagonitzar els participants d’aquest grup, molt renyit fins que, cap al final de la prova, les posicions es van anar aclarint.

En sisena posició va quedar en Jordi Romea amb el seu Range Rover, fortament tocat de planxa, que va patir diferents enganxades en els cantos del cotxe i una empanxada (el cotxe li va quedar penjat del diferencial central), fets que el van penalitzar fortament en cinc zones. Una llàstima doncs aquest pilot s’està afiançant en la seva conducció, mica en mica està treient bones lliçons de les compromeses situacions en que es va trovant i, estic segur, que en breu, aquesta experiència que està adquirint, el farà donar un salt qualitatiu cap endavant i lluitarà per les posicions més privilegiades.

En cinquena posició va acabar el Range Rover V8 d’en Sebas Mas, que si no arriva a tindre una nova avaria mecànica (tinc entès que de direcció), provablement hagués estat a l’alçada de lluitar pel segon esglaó del podi. Una llàstima que penalitzés 47 punts en un total de tres zones quan, en el sentit invers només havia penalitzat ¡6 punts! Això vol dir que, si fem un càlcul de mateixos punts anant que tornant, hagués pogut acabar amb uns 18 punts. Ven recolzat pel seu motxiler, en Mia Orra, va protagonitzar algunes de les situacions més al límit, flirtejant amb les portes, quasi fregant-les en més d’una ocasió.

En quarta posició va quedar l’osonenc Pep Autet, que amb la nova configuració de suspensions que té al seu vehicle, té millor tracció en els creuaments de ponts. Novament va demostrar que és un pilot a tindre en compte, amb un concentradíssim Sadurní Roquet que té molt clar com guiar al seu pilot (ja fa unes quantes curses que participen plegats i el coneixement mutu, aquí, es palpa, es nota força). Un motxiller solvent, sense estridències i que no s’arruga davant les dificultats de les zones per les que ha de passar el seu equip. M’agrada com guia i com fa entendre al Pep alló que aquest no veu donat que el vehicle li tapa la visió. Crec que de cara a final de temporada, tindrem un equip molt consolidat i lluitant pels llocs capdavanters. Però, en aquesta ocasió, dues zones els van castigar, penalitzant un total de 25 punts que, al cap i a la fi, van ser els punts que els van allunyar del podi (per a un total de 51 punts de penalització).

I les tres primeres posicions van quedar en mans dels Bargalló, Ros i Rius que, durant tot el matí, es van estar perseguint per a veure qui posava el peix en el cove. Finalment, les zones 1 i 11 van dictar sentència pels del Defender, que, tot i les complicacions van aconseguir acabar amb al cotxe sencer. No s’arruguen per complicada que estigui la situació, per aixecat o inclinat estigui el cotxe, encara que estigui recolzat lateralment contra el talús… En definitiva… ¡Espectacle a dojo! Llàstima de les penalitzacions doncs van fer un trial realment fantàstic provocant multitud de situacions que van fer fruïr de valent al públic, Aquestes dues zones els van distanciar definitivament del capdavant doncs els 22 punts de penalització els va fer anar a un total de 38 en tota la prova, fent-los quedar en la tercera posició de la categoría (si no hagués sigut per aquests punts haguessin pogut igualar la puntuació del 2on classificat).

I per davant d’ells va acabar el Mercedes G de l’Agustí Ros guiat per l’home de l’etern somriure, en David Ribas (DaRiSo), que varen acabar la prova al fil del límit horari, cosa que va provocar corredisses d’ultima hora del motxiller per entregar la fulla de control a l’Organització (cada minut que es sobrepassa del límit horari és un punt addicional de penalització): es van quedar a només 6 minuts del temps màxim donat per acomplir el pas per totes les zones. Com sempre, l’efectivitat del tri-nomi Mercedes G-Ros-Ribas, va sortir a la llum, demostrant, des de l’inici, que aquest cop anaven pel ceptre, que volien pujar a l’esglaó més alt. I gairebé ho aconsegueixen doncs 7 zones a zero i 3 zones més amb 2 punts de penalització, son números que voldria qualsevol dels participants per a un mateix. Van acabar la cursa amb un total de 16 punts que, tinguen en compte el recorregut de les zones, és una puntuació molt i molt bona.

Com a gat vell que és l’Agustí en això del trial 4x4, en una de les zones més complicades amb una entrada frontal contra un creuament de ponts molt pronunciat, preveient que les mides del seu cotxe eran massa ajustades a l’amplada del forat (corria el risc de deixar el cotxe encaixat de davant i darrera amb les 4 rodes a l’aire), va afrontar el tram esviaixat, entrant completament de costat, evitant passar la porta, baixant el cotxe a la fondalada del creuament de ponts i, un cop allà, fer una marxa enrera que, tot i penalitzar-li 2 punts, deixava el seu vehicle encarat per afrontar lateralment la pujada que va fer amb un suspir i pràcticament sense complicacions. El públic que assistiem a aquesta acció, molts ens vàrem preguntar qué era el que feia quan va entrar a la zona totalment desviat de la porta. Desseguida vàrem obtindre la resposta evitant el risc d’una major penalització. Aquestes petites coses son les que demostren quins son els equips que tenen imaginació i prou habilitat per tal d’aconseguir fites que, a primer cop d’ull, tenen mala pinta i una possible penalització abultada.

I en primera posició va quedar el defensor del Campionat 2011, en Florenci Rius, dirigit per la seva jove motxillera, la Carla Doménech, que es van mostrar intractables en tot el recorregut doncs van aconseguir fer ¡9 zones a zero! En dues més van penalitzar només 2 punts i la zona 5, que va ser l’única que se’ls va resistir una mica més, van acabar-la amb 5 punts de penalització ¿van calar el motor de l’V8? Sigui com sigui, no recordo haver vist mai en Florenci afrontar els passos amb l’agressivitat amb que, en alguna ocasió, va fer en aquestes zones. Una d’elles, justament on en Ros va fer la jugada de la marxa enrera, el Range, tot i les seves mides, també corria el risc de quedar-se amb les 4 rodes a l’aire; en Florenci i la Carla van optar per entrar lleugerament de tort al creuament de ponts, i, un cop van aconseguir colocar el cotxe amb una roda de cada eix a cada costat del pas i tocant els cantos del cotxe contra els talussos, l’acció va ser aquesta: en Florenci dins el cotxe i la Carla a l’espectativa de que el cotxe baixés la part posterior per tal d’encarar l’ascens pero, al desfrenar lleugerament va provocar un canvi de pes en els eixos del cotxe, de la part posterior a la part davantera, provocant que, d’estar aixecat de la roda danvatera esquerra, passés a estar-ho de la roda posterior dreta, amb una rapidesa força important (si no va ser un segon, van ser dècimes), cosa que va provocar l’esglai general del públic doncs ens vàrem témer que el Range acabaria fent una volta de campana però, la perícia d’en Rius (digues-li sang freda), que va accelerar just quan el cotxe semblava que anava a tombar-se, va fer que sortís del creuament de ponts no sense deixar marques en la planxa (tornem al desgast natural per fregament): una acció realment imprevisible i espectacular que encara tenim a la retina.

9 en total van ser el punts de penalització que es va endur l’equip de Rius 4x4, fet que el va portar, inapelablement, a la primera posició de la categoria.

Així doncs, de cara a la classificació provisional del Campionat, en Florenci va endur-se 15 punts, fet que el posa en primera posició provisional amb un total de 25 punts, seguit a ¡només 1 punt! per l’Agustí Ros que porta acumulats 2 segones posicions aquest 2012 (12 punts en cada prova). Qui ha baixat de la primera posició és en Pep Autet, al acumular 8 punts i quedar just per darrera de l’Agustí, també a 1 punt ¡Que renyida està aquesta categoría! En quarta posició, el jove equip igualadí pilotat pel Xavier Bargalló que, al haver quedat en tercera posició, van aconseguir 10 meritoris punts que els situen provisionalment en quarta posició del Campionat. En cinqué lloc i repetint posició amb l’anterior prova, en Sebastià Mas, acumulant un total de 12 punts i, tancant la categoría en Jordi Romea amb 10 punts.

Absolutament magnífica matinal de trial 4x4 que va portar multitud de públic i que, de segur, amb l’espectacle donat pels participants, farà que a la propera, a Santa Cecília de Voltregà, el nombre d’aquest vagi en augment.