Sisena proba puntuable pel Campionat de Catalunya de Trial 4x4 organitzada pels companys de Trial Osona 4x4, aquesta vegada al terme municipal d’Els Hostalets de Balenyà. Matí que s’aixecava amb núbols, boires, fredor i pluja, que durant el vespre anterior havia arribat a ser prou important. Però el temps va respectar a pilots, màquines, organitzadors i, sobre tot, al públic, que en aquesta ocasió va acudir massivament. De fet, vàrem coincidir molts socis del nostre Club i vàrem anant fent pinya durant tot el matí (en Goliator, en MartiLand, en DaRiSo, l’Albert, en Jac Rànger, en Gassman,… perdoneu-me a que no mencioni, que segur que sortiu a les fotografies) disfruntant d’un magnífic dia de trial (… i un millor acabament amb dinar inclòs!!!).

Sis noves zones, ubicades en els dos vessants d’un turó, amb l’habitual pedra de la plana de Vic com a ferm on disPr-se els penúltims punts del Campionat. Des del cim de la carena veiem els pilots i motxil•lers/eres mirant i re-mirant els trams doncs veien clar que, aquest cop, els organitzadors havian aconseguit fer uns trams prou complicats, no per la duresa sinó per la complicació que comportaria passar les portes sense penalitzar. Avans de començar ja hi havian dubtes de per on afrontar els passos i com encarar la sortida cap al següent obstacle (vàrem ser espectadors de com s’inerpel•laven entre pilot i motxil•ler per tal de posar-se d’acord en com i per on passar les portes ¡però no acabaven d’estar d’acord! Així que, un cop fet el briefing i asseventats que TV3 era allà per tal de passar imatges i entrevistes de la proba al programa esportiu nocturn “Motor a fons” del canal Esport3 i presentat pel Santi Faro ( http://www.esport3.cat/motorafons ), les espases eran a punt per ser desenfundades.

I com és habitual en aquestes cròniques, anem per categories per tal de desgranar qué va passar. Comencem pel vehicles del Grup A (vehicles de sèrie) on van participar tres vehicles, el Mercedes G d’en Xavier Doménech (guanyador inapel•lable del Campionat d’aquesta categoria doncs ha participat en les 6 probes disPdes fins ara) que aquest cop va participar sense motxil•ler, el Defender 90 Td5 Pick-up d’en Joan Escala i, el nouvingut, Range Rover V8 d’en Jordi Romea.  L’aparició d’aquest nou participant en la llista de pilots amb punts pel Campionat fa que la puntuació que fins ara du el nostre estimat Nacho Soria (alguns el coneixereu per “Santa 6” en el nostre forum del CLRTTE) en el Campionat pugui arribar a ser curta per tal de pujar al podi. En breu ho explicarem.

En aquesta ocasió, els vehicles de sèrie van passar per les mateixes portes que el vehicles millorats (zones amb les indicacions de porta en color blau enlloc de les habituals de color groc), cosa que feia que patissin en forces zones degut a la manca d’especialització mecànica per afrontar els obstacles amb solvència. El Defender i el Range van patir molt més que el G doncs no tenen de sèrie bloquejos als diferencials per tal de que la potència no es perdi en el nombrosos encreuaments de ponts. Tot i la ventatja mecànica, en aquesta ocasió la victòria no va ser pel Mercedes sinó pel bonic Land Rover d’en Joan Escala per tan sols 6 punts de diferència final (63 contra 69 respectivament). No és que en Xavier Doménech s’adormís en els llorers, realment el que va succeïr és que va ser el primer pilot en tastar la duresa tècnica dels trams (en especial la zona 4 i la zona 10, mateix tram però en els dos sentits de la marxa). Així va ser, el G, quan ja era apunt d’arribar al cim i a pocs metres del final de la zona 4, va acabar perdent la verticalitat, fent una aixecada de roda davantera dreta espectacular, acabant per recolzar-se lateralment sobre el costat esquerra. En Doménech, no es va tallar gens i, com en alguna altre ocasió li hem vist fer a ell i a l’Agustí Ros, va intentar aprofitar el potencial mecànic del seu cotxe per mirar de que tornés a posar-se a quatre rodes, però l’inclinació del terreny i degut a que era recolzat a la sortida d’una zona de canvi de ponts, va fer que el cotxe no fes el que ell n’esperava, va girar sobre el seu eix i, amb molt bon criteri, en Xavier va deixar de probar d’enfilar-se fins el cim doncs el cotxe, a cada accelerada, anava posant-se en una posició més òptima pel volcatge que en sortir de la zona sense penalitzar.

Tot va acabar en unes guantes marques de guerra en el G, que va haver de ser rescatat per tal d’assegurar que no acabes rodolant turó avall. El pilot, tot enriolat, va surtir del seu vehicle pel sostre solar, no sense haver de treures tots el papers i objectes que li van caure d’amunt al quedar-se de costat.

Això passava només als primers 15 minuts de la proba ¡El dia prometia i els núbols, mica en mica, ens deixaven veure el sol!

El Defender d’en Joan Escala, tot i tindre un bloqueig - segons tinc entès - no el tenia conectat o el tenia avariat (de fet, es veien les rodes girar en l’aire, demostració inequívoca que no l’utilitzava). Mentres, els dos pilots més experimentats de la cotegoria anaven passant per les zones, el Range Rover d’en Jordi Romea, per cert ¡Benvingut!, patia constantment de pèrdues de motricitat tot i el gran potencial del seu motor V8, tinguent que afrontar els obstacles amb molta valentia, posant en constant perill la fiabilitat del seu vehicle, i a base de pedal dret, fet que va provocar que el cotxe patís els habituals cops i ratllades en vehicles d’aquestes dimensions: en les zones 4 i 10, concorregudíssimes de públic, va acabar perdent el tub d’escapament, pràcticament des del primer silenciós. Segur que aquest vehicle, amb un - o dos - bloqueig, podria fer un salt de categoria i barallar-se amb els seus cosins, els vehicles millorats del Grup B amb prou solvencia com per posar-els-hi les coses magres. Imagino que la inexperiència en probes d’aquesta mena va ser el gran maldecap pel pilot del V8 doncs va penalitzar força en gairebé la meitat de les zones (no gaire aptes per començar a aprendre i amb la complicació que eran trams pensats pels vehicles millorats) però també va aconseguir ¡2 zeros! Segur que a la propera, li anirà millor; n’estic convençut. A mida que anaven passant les zones, en Nacho Soria, que era per allà de públic i veient les dificultats que tenia en Xavi Doménech, se li va oferir per fer de motxil•ler i aquest, evidentment, va acceptar la proposta. Si és que el que porta el trial al cor i a més és bona persona… no l’importa ajudar al seus competidors.

La puntuació per a la general del Campionat van ser 15 punts pel Joan Escala, 12 pel Xavier Doménech i 10 per Jordi Romea.

Tornant al que us deia avans sobre els punts que té en Nacho Soria en el Campionat, pot ser que no siguin prous per aconseguir el tercer esglaó: és ben senzill d’entendre. Amb l’aparició d’en Jordi Romea i la seva puntuació de 10 punts en aquesta proba, es posa a només 2 punts d’en Nacho. Si un dels dos pilots participa a Muntanyola, acabarà enduent-se el tercer lloc de la general. Si no participen cap dels dos, en Nacho mantindrà la posició i, si participessin tots dos ¡els trams decidiran!

Per cert, el segon esglaó és irremediablement pel Land Rover d’en Joan Escala.

Anem al Grup C, els Maxi-Sèries (deixarem els vehicles millorats pel final) on l’Alfons Andreu va aconseguir el Campionat al acabar per davant del Land Rover Defender Proto dels germans Puig. Això provoca que, encara que l’Alfons no es presentés a la darrera proba i la guanyessin els Puig, tot i descomptar una cursa, empatarien a 70 punts en la general però el major número de millors puntuacions decanta, claríssimament, la balança a favor del pilot del Suzuki JAL. En aquesta categoria, tot i que els cotxes van sent reparats a mida que fan les curses, van notant el càstig al que els sotmeten, proba rere proba: alguns tenen ferides mecàniques que, en breu, poden ser irreversibles.

Categoria on també va haver-hi vehicles que es van posar panxa enlaire en més d’una ocasió doncs les zones, molt tècniques, si tenies un petit error o un excés d’optimisme podia fer que acabessis en una posició no dessitjada. Així li va passar a en Claudi Vivet i, tinc entès, que també a en Jaume Pi però no ho vaig veure personalment.

Novament, l’Alfons Andreu, va demostrar que el maridatje que té amb el seu cotxe i amb el seu motxil•ler son magnífics, aconseguint una de les millors puntuacions de tot l’any: només amb 9 punts de penalització un cop recorregudes totes les zones. Va conseguir un total de ¡9 zeros! Realment, molt inaccesible a la resta de vehicles de la seva categoria que, tot i que l’Albert Puig, juntament amb el seu germà Jaume com a motxil•ler, van posar tot el seu cor en la cursa, una desastrosa zona 6 (amb 16 punts de penalització) els va acabar costant la primera posició de la proba doncs van aconseguir ¡10 zeros! i només puntuar 4 punts en una altra zona. Una veritable llàstima: aquest cop sí que tenian la primera posició a l’abast.

Pel darrera d’aquest dos pilots, en Jaume Pi i en Claudi Vivet, ambdós sobre montures Suzuki Samurai Proto, seguien en peu de guerra per tal d’aconseguir la tercera posició. Finalment, en Jaume va aconseguir mullar-li l’orella al simpàtic, alegre i extrovertit Claudi Vivet. Les volcades el van perjudicar durament, penalitzant 16 punts en 3 zones.

En resum, en aquesta categoria va guanyar l’Alfons Andreu amb 9 punts de penalització, l’Albert Puig segon a 11 punts de distància, seguit pel Jaume Pi amb 62 punts i en Claudi, tancant la categoria, amb 75 punts de penalització, repartint-se 15, 12, 10 i 8 punts respectivament per a la general.

I, finalment, els vehicles del Grup B Classe 2 (vehicles millorats), on van participar un total de 7 equips, amb les posicions capdevanteres pendents de tindre propietari ¡A la darrera proba es sabrà qui guanyarà, qui acabarà segon i qui tercer!

Competidísima categoria, amb 4 Range Rover V8 (Florenci Rius, Sebastià Mas, Pep Autet i Joaquim Roura), un Land Rover Defender 90 (Xavier Bargallò), un Nissan Patrol (Gerard Pallejà) i un Mercedes G (Agustí Ros). Les zones eran el suficientment tècniques com per a que les fessis amb encert i fer fruïr al públic i disfrutant enormement del circuit o, en el cas d’un petit error, eran el suficientment complicades com per a que acabessis enfonsat en una situació difícil de solventar. Això va fer que piltos i motxil•lers, consicents del que es jugaven, molt actius entre tram i tram, miressin i remiressin les zones per intentar saber com seria la millor forma i per on afrontar les portes per tal de no penalitzar doncs el Campionat està a punt de decidir-se.

Totes aquestes montures van donar moments realment impagables i d’una fotogenia i plasticitats impresionants, amb eixos completament enfrontats, aixecades de roda importants, inclinacions laterals amb encreuaments de ponts inclosos… ¡Bufff! ¡Més d’una vegada creia que acabarien fent tombarelles! ¡Quina sang freda que tenen aquesta gent!

Fins al final, no es va saber qui acabaria guanyant la cursa. De fet, avans del briefing, vaig tindre l’oportunitat de parlar amb el motxil•ler d’en Xavier Bargalló (em sap greu, però no estic segur del seu nom, crec que es diu Joan Ruíz) i amb en Florenci i els vaig preguntar a tots dos com veien el Campionat. El primer, il•lusionat, doncs estan lluitant cos a cos amb l’acutal campió de la categoria, mentres que el segon no em va amagar la seva preocupació doncs veia com els nous valors del trial 4x4 han aconseguit un nivell de pilotatje prou important com per passar-li la ma per la cara a final de temporada.

Quin patiment, un que fa un zero, l’altre 2 punts, el de més enllà també clava un 0… Va haver-hi moments que no sabies a qui seguir doncs veies que en Florenci, en Xavi, en Sebas Mas i en Joaquim, anaven força aparellats, en dos duets més o menys formats. Finalment, en Joaquim Roura, en l’ultima zona ¡la número 4! quan ja havia aconseguit encarar el seu Range cap a la darrera porta i en plena acceleració, la roda davantera esquera va dir prou i va perdre el grip, lliscant lateralment i fent que el cotxe acabés recostat sobre el seu lateral esquerra (el mateix que li havia passat a primera hora a en Xavier Doménech). En Joaquim, conscient que era a escassos 2 metres de surtir del tram, va forçar la mecànica per tal de que els bloquejos i la potència del seu V8 aconseguissin arrastrar el cotxe fins el cim i traspassar la darrera porta. Però, el cotxe va acabar posant-se sobre les quatre rodes però a l’inversa del sentit que tenia que fer. Tot i intentar treure el cotxe d’aquesta situació, va acabar claudicant doncs va quedar clavat pel diferencial central i amb una postura digna d’aguantar la respiració, doncs si esbofegava, podia ser que el cotxe acabes volcant. Finalment, davant la desesperació de la seva motxil•lera Anna, va acabar penalitzant 16 punts en el tram. Si hagués acabat la zona tal i com anava, s’hagués proclamat tercer classificat ¡Una llàstima, Joaquim! Però cap dels presents no pot dir que no va lluitar el tram per sortir-s’en ¡Gran espectacle ofert pel Roura!

¿Qué va passar amb els altres pilots? En Sebastià Mas va acabar proclamant-se tercer classificat (tot i tindre que anar afegint aigua al circuit de refrigeración del seu Range), per davant del Pep Autet, a qui li va treure 6 punts de penalització. Però aquest no ho va tindre fácil, doncs ell, en Gerard Pallejà i l’Agustí Ros, van acabar en aquest ordre amb un total de… ¡3 punts de penalització de diferència!

Fins que no es va penjar la classifcació oficiosa, va haver nervís per saber en quines posicions havien acabat.

I al cap d’amunt, lluitant per les dues primeres posicions, el mestre, l’experiència en els trams, en Florenci Rius, i el jove, l’aprenent, el que està disposat a treure-li el ceptre, en Xavier Bargalló. No sé si és la joventut, la rauxa, les hormones,… no ho sé, però l’equip del Land Rover Defender 90 està fent un final de temporada impresionant, complicant-li moltíssim el revalidar el Campionat a en Florenci i a la Marta Salvador. Tots dos equips van demostrar que son capaços de jugar-s’ho tot en qualsevol zona per mirar de penalitzar el menys posible i posar amb més dificultat al seu contrincant, per tal d’avançar-lo en la puntuació. No va haver-hi pau entre ells… ¡ni quan es va acabar la cursa!

Fins aquell moment, en Florenci havia presentat uns números fantàstics però lleugerament millorats (pel que sembla ser) pel Bargalló però una decisió de la Direcció de Cursa i de la Direcció Tècnica, van anular, només pels vehicles d’aquesta categoria, les zones 6 i 12, les que eran més properes al podi, pel seu darrera. Sembla ser que, quan ja havien passat alguns vehicles, una de les portes (no sé si pel vent o per qué algun vehicle la va tombar) es va posar en el seu lloc PERÒ EN POSICIÓ INVERSA, cosa que va fer que els vehicles que venian posteriorment, fessin el pas per una altra dificultat (major o menor). Algú va descubrir aquest error (entenc que totalment involuntari i sense cap malicia) i, a l’arribar la reclamació d’algun pilot a Direcció de Cursa i verificar que hi havia hagut una modificació en el recorregut d’aquestes zones, van optar per anular-les. Això va fer que, els pocs punts de penalització que havia agafat de distància els Bargalló-Ruíz davant dels Rius-Salvador, desaparaguessin just en el moment més important, en el del recompte de punts. I això va deixar amb un pam de nas a les noves promeses del nostre estimat esport.

No vull donar a entendre res que no puc assegurar, doncs no crec en maniobres de gat vell fetes pel Florenci, ni vull pensar en favoritismes envers ell per part de l’organització (estic convençut que no hi son) però la decisió va deixar, en el moment de l’entrega de premis, en cert sentiment com de, com dir-ho, no sé si és la millor paraula per qualificar la situación, però podria ser falsedat (que ningú s’enfadi ¿eh? Que només intento explicar el que em va semblar percebre).

Segur que en Florenci i en Xavi Bargalló no en tenen la culpa de tot plegat però en poden ser els perjudicats, un per que es pugui pensar malament d’ell per presumptes maniobres o favoritismes, i l’altre per qué se li complica la victòria final quan, a data d’avui, podia ser el nou primer classificat de la categoria en aquest Campionat 2011.

La decisió presa per Direcció de Cursa i per la Direcció Tècnica, segur que té una explicació d’acord amb els reglaments tècnics i esportius però sembla ser que en alguns dels assistents va deixar un regust agre. Desconec si no era factible, fora de temps, fer de nou aquestes dues zones tots el vehicles de la categoria, tampoc sé si els pilots haguessin estat d’acord amb una solució com aquesta… Difícil decisió la de la Direcció de Cursa, però és la que es va prendre.

Només dessitjo que ningú entengui o es pensi que s’ha adulterat el resultat final. Vull imaginar que en el pensament dels qui van tindre que prendre la decisió no hi havia res més lluny que acabés amb una sensació d’aquesta mena, ja sigui per part dels participants i afectats, així com del públic en general, doncs, si fos així, seria el pitjor favor que li podrien fer al Campionat.

Vaig interpelar a en Cuni, cap de l’organització, pel motiu de la decisió presa i em va contestar que ell tampoc tenia clar el motiu però que si Direcció de Cursa i Direcció Tècnica l’havian pres segur que era amb un motiu prou convincent. Ell, com a cap organitzatiu, no té veu en aquestes discusions tècniques, fet que l’exclou de la decisió i per tal cosa s’en va desdir i va deixar als responsables que fessin la seva feina.

En el podi, amb l’entrega de copes feta per l’alcaldessa d’Els Hostalets de Balenyà i pel Santi Faro, es va veure com en Xavier Bargalló i en Florenci Rius es van donar la ma amb tota sinceritat, tot i que l’ambient estava enrarit per la situació creada.

Ara toca esperar a la darrera prova, la de Muntanyola, prevista pel proper 16 d’octubre. Només dessitjo que aquests dos pilots surtin als trams de Muntanyola sense prejudicis ni mals pensaments pel que ha succeït en aquesta ocasió i que el millor, en aquesta darrera prova, s’acabi enduent el Campionat i que a la resta, organitzadors, patrocinadors i públic en general, ens fassin fruïr de valent amb les seves maniobres al volant dels seus vehicles.

Finalment dir-vos que en Cuni em va comentar que estaven força contents del públic que va asistir ¡I nosaltres també, que ens hi va la salut del Trial 4x4 a Catalunya!

¡Ens veiem als trams!

P.D.: com no podia ser de cap més manera, l’Albert, els Nachos, en DaRiSo, en Gassman, la seva Santa esposa i el pare d’aquesta, en Jac Rànger i la seva muller i un servidor, vàrem fer cap al Jovi per dinar plegats i acabar una magnífica matinal TT.