parte light?? jejejeje

los videos los has de colgar en el youtube y luego pones el enlace aqui.

Bona nit,
doncs tot i haber passat moments de molta tensió i patiment, m'ho vaig passar molt bé, sobretot per fer la ruta en una colla tan maca. Espero repetir.
La ruta al principi semblava força light però de cop i volta venien els obstacles un rera l'altre, i si no fos per la col·laboració entre tots hauriem tingut de tornar a casa a peu.
Com que no he tingut temps de retocar les fotos, us en deixo una just després de marxar en Martiland, i poc abans que marxés en Peyo. (Martiland: No sabia que volies marxar i per això vaig passar de llarg sense despedir-te)  😛

Ja n'aniré posant més, a mesura que les tingui preparades  😀

Buenos días:

No nos conocíamos y por tanto no sabía qué tipo de terreno mostraros para tener una mañana divertida. La primera zona que vimos, cerca del Santuari del Vilar está rodeada de caminos y pistas que se pueden hacer con un SUV, como visteis. Hay ramales más complicados, como aquel camino (1º parada que hicimos antes de llegar a la cruz) que os dije que era muy estrecho, el que llega a la cima de la loma, saliendo desde los depósitos del agua o la bajada aquella tan pronunciada que va hasta Lloret. Incluso hay uno por donde aún no me he atrevido a pasar, con un importante escalón de roca y en bajada, que en Les Comes creo que calificarían como pista marrón  ;).
El tramo que hicisteis yo ya lo he recorrido 3 veces, dos con un Terrano II corto y una con el Disco. Y no es que vaya ahora de vacilón, os explico:
La primera vez fue mi bautismo en conducción 4x4, hace algo más de un año. El camino no estaba tan deteriorado como ahora y antes de llegar a la poza girábamos a la izquierda. Fue entretenido, pero sin grandes problemas.
La segunda vez, este verano/otoño pasado. Ya tenía más experiencia en conducción en campo y monté unos Insa Turbo Sahara en el Terrano. Como obstáculo destacable sólo encontramos el árbol caído en el camino. Fue un paseo militar. Lo recorrimos en poco rato, no sacamos la eslinga ni una sola vez y se hos hizo de noche porque nos paramos para charlar (ya me rondaba la idea de comprar un Land Rover y estuvimos comentando el hecho).
La tercera vez fue el día 5 de este mes, víspera de Reyes. Yo había quedado con mi mujer en volver a casa a las 18h para ir a la Cabalgata con los niños, así que quedé con mi amigo Jordi sobre las 15.30h en Tordera. Se retrasó un poco y entre charla y llegar al inicio del camino, calculo que sería las 16-16.15h. Era mi primera vez con el Disco y sufría porque conozco los vados y sabía que sufriría llevando el gancho de remolque tan bajo, la defensa delantera y las estriberas. Empezamos bajando sin mayor problema, viendo que las torrenteras eran esta vez mucho más largas y profundas debido a las lluvias de noviembre. Los problemas llegaron en los vados pero los salvamos a base de eslinga y grilletes; una vez tiraba uno, otra tiraba otro. Ya contábamos con el árbol caído sobre el camino que salvamos sin mayor dificultad, sin contar que yo labré el campo gracias a mi infalible gancho  :D. Lo jodido se presentó en la poza cuando Jordi se metió de lleno y no avanzaba. Suerte que pudo recular. La bordeamos y yo me encontré con la dichosa rama. A mi también me tocaba en el techo, pero maniobrando la pude esquivar. Lo más divertido fue el último tramo, el hundimiento del terreno que parecía una bañera donde nos costó meternos y mucho más salir. No teníamos herramientas y el escalón de salida era totalmente vertical. Allí rompió el Vitara un parte de su parachoques delantero y pasos de rueda y yo perdí mi puntera trasera. Sufrimos bastante, principalmente porque se nos hacía de noche, estábamos desorientados (las lluvias han cambiado la fisonomía de ese tramo del camino) y lo peor de todo: ¡¡¡yo llegaba tarde a ver los Reyes!!! Al final, a base de palos y piedras, rebajamos un poco el escalón y el Vitara salía, con lo que pudo estirarme y llegar a casa a tiempo para ver la Cabalgata. Como comprenderéis, bastante faena teníamos como para ponernos a hacer fotos. Es más, yo ni llevé la cámara y las que hago con el teléfono me cuestan Dios y ayuda pasarlas al PC.
Volveremos a hacer el camino, pero cuando yo tenga montados los neumáticos de campo y me haya quitado de encima todos los hierros que me estorban.

Me supo muy mal saber que Mr. Croqueta rompió sus parachoques, y en parte me siento culpable. Os pido mil disculpas si mis comentarios os indujeron a valorar incorrectamente la dificultad del camino.

Juan Manuel

P.D.: ayer por la tarde volví al camino, pero a pie. Ya he visto la obra de los zapadores del comando LR  😉

... Lo más divertido fue el último tramo, el hundimiento del terreno que parecía una bañera donde nos costó meternos y mucho más salir. No teníamos herramientas y el escalón de salida era totalmente vertical....

Ostres Peyo, ¿el Disco va cabre des de l'inici a dins de l'esborrany? Nosaltres vàrem optar per entrar amb una roda a dins i l'altre pujada al marge, i més o menys a la meitat que guanyava una mica d'amplada, fer caure les rodes que estaven pujades al marge. Una inclinada guapa, sense patir per la integritat física del pilot i amb un risc moderat de ratllar un lateral.

L'enganxada forta la vam tenir tot just una mica abans de l'arbre caigut. Per passar la torrentera, el Disco TD5 tocava de morro, van posar troncs, pedres i unes planxes improvisades i semblava que aleshores passaria bé, però el maleït control de tracció va fer de les seves i quan ja quasi havia passat, el morro va marxar una mica endarrere, amb tant mala fortuna que la planxa del terra va fer braç de palanca, es va aixecar, i va arrancar el para-xocs fen-li pressió per darrera. Després, a la sortida, el llarg voladís del maleter tampoc va passar i com que el Croqueta no porta enganxall de remolc, tot el impacte el va rebre el para-xocs del darrera.

Estigues tranquil Peyo que no passa res, ens ho varem passar de conya amb l'única excepció de la trencadissa, ningú ens va obligar a passar, si no ho haguéssim tingut clar hauríem girat cua.

Per la resta bé, una ruta per no avorrir-se, la llàstima és que em sembla que a la que torni a ploure fort ja només podran passar-la les bèsties pardes més preparades, o bé anar amb un series de més de 30 anys. Recoi de trasto (amb to afectuós), al ser de batalla més curta i no tenir cul, va passar per tots cantons sense cap problema)

No pateixis que no ens van confondre amb les teves paraules, ens va fer ser confiats la nul·la preparació del teu Disco i això ens va fer incórrer en una idea errònia del grau de dificultat del camí.

A veure si aconsegueixes tenir una mica de temps lliure i de cara al febrer et pots apuntar a algun sopar dels dijous amb tota la resta.  :thumbsup:

Fins aviat,

Carles (GASSMAN)

P.D: El Discovery II TD5 amb els últims "restyling" és el que de sèrie té els para-xocs més exposats a trencar-los en afrontar esgraons o esborranys,  els models 200 i 300 tenen millors angles d'atac i sortida. El del alex discovery quasi no va tocar.

Carles, et prometo que el meu cotxe va entrar dintre de l'esboranc. Això sí, em sobraven 4 cm i la naturalesa, tan sàvia ella, em va amputar la puntera que sobresortia una mica i el Disco va entrar de plè dintre del forat  ;D

La torrentera on vau tenir els problemes també ens va donar mals de cap a nosaltres, sobre tot a mi perquè els pneumàtics de ballarina que porto no paraven de patinar i perquè vaig clavar el ganxo de remolc com si fós un àncora  😀

Coincideixo amb tú: el dia que torni a ploure amb ganes, el camí es tornarà impracticable. De totes maneres, segur que hi tornem.

Si decidiu tornar a venir per aquesta zona us portaré a la plaça de les bruixes, a Tordera, a peus del Montnegre-Corredor. És una pujada només apta per a cotxes en condicions i conductors amb dos pebrots. Jo no l'he feta mai, ni amb el Terrano ni amb el Disco.

Salutacions

Peyo,

hi he estat pensant i crec que precisament la bola del remolc i la defensa del davant es el que et deuria salvar de quedar amb els paraxocs fets un nyap.

No et sentis culpable, com diu en GASSMAN, ningú ens va obligar a passar.

Això sí, ens ho vam passar bomba (deixant de banda els danys materials) i tenim ganes de que ens ensenyis més camins. Però el pròxim cop ens acompanyes fins al final  ;D

Per alusions al meu Disco:
- Peyo, no pateixis, com bé et diuen, ningú ens va obligar a entrar i podiem haver optat per girar cua i tornar per on haviem vingut. 😉 I sí, tens raó, los zapadores (y otros especímenes) pasaron por allí, oiga.
- "Charlio", pilla el meu llapis de memòria de casa els pares de la meva fillola per donar-te les afotos i poder-les penjar també aquí.
- Alex, pero qué cabr´´´´´´´n, si vas grabar un vídeo de quan es va trencar el paracops de davant del meu cotxe AMB LA MEVA CÀMARA DE FOTOS!!!! >:( >:(
- Jordi-Td5: vas arribar a temps pel partit?? Com va anar?
- Man-Dril: Albert, al teu copilot (en Jordi) el podriem rebatejar com la lagartija saltarina  ;D¡Déu ni do lo àgil que està el paio i com S'ESCOLA PER LES FINESTRES CORREDISSES del Series! 😮

En resum, una llàstima el tema dels desperfectes del cotxe però, per la resta, vàrem disfrutar com animals. De lo millor va ser la cara del ciclista que ens va atrapar just passat la "poza", no es creia que vinguéssim d'on veniem. Ara que els de les motos d'enduro... encara estan flipant. 😮
Vaig de cap a posar un anunci de... "Compro parachoques, oiga" al foro corresponent.
Salut!

Hola companys sentó haber faltat Per. Causes extres pero Per. La próxima vegada comptar amb mi.i bueno sembla que Per. Fi nevara i podré estrenar les cadenes aveure si fem una escapada amb neu.

Gassman, l'autocensura ha estat suggerència de Man-Dril, que m'ha fet veure que "he tenido un deslice" amb les tecles. Gràcies a tots dos per estar atents.

Sobre el que comenta en Man-Dril de la meva defensa i ganxo, potser sí que em van salvaguardar els paracops, no ho sé. El que sí tinc ben clar és que em penalitzen molt l'alçada lliure i els angles del cotxe, motiu pel qual van fora per quan tingui una estona per desmontar-los.

Mr. Croqueta, de debò que em sap molt greu lo del teu cotxe. La propera vegada distingiré rutes per a cotxes amb paraxocs de ferro i rutes per a cotxes amb paraxocs de plàstic  😉

Fotos, fotos, fotos. Aquest tema sense fotos no val res!!!!!

Aquí en venen unes quantes, demà seguiré esborrant matrícules  😀 :

lo pasamos de miedo :laugh:no consigo poner vidios,al margen de los desperfectos,que a mi tambien me supieron muy mal por que todo le toco a uno para la proxima el peyo delante  ;D un saludo a todos, haber si hacemos otra 😉

Te prometo que iré yo delante...el día que mi coche tenga  pinta de buscar guerra, como el tuyo  ;D  Hasta final de mes yo voy bastante liado con el trabajo, pero para febrero quedamos cuando queráis.

Aquí van la resta de fotos (ja sé que no em guanyaria la vida de fotògraf):

bones fotos albert  😉

unes fotos molt maques. Com m'hagués agradat d'acompanyar-vos!!