Forum
SORTIDA A ALBARRACÍN I RODALIES
Hola a tots.
Tenia quatre dies de festa i hem aprofitat per fer una escapada a Albarracín i els seus voltants. Diuen que és un dels pobles més bonics d'Espanya i, veritablement, té un encant especial. Així mateix, també diuen que la província de Terol és una de les tres més fredes. De ben segur que, si no ho és, en fa mèrits.
Distant uns 500 km. de Barcelona, vam fer els primers 200 amb pluja i després es va anar arreglant i, fins i tot, vam arribar amb sol.
Poc abans d'arribar vam passar per Gea de Albarracín i, com anàvem bé de temps, hi vam fer una passejada

sube imagenes
Vist Gea de Albarracín, seguim el nostre camí ...
Passem de llarg Albarracín per anar a (al tanto amb el nom) : MOSCARDÓN! (es van quedar tranquils al posar-li aquest nom) ja que m'havien dit que era un poblet amb un cert encant
I, ara sí, un cop a Albarracín -i amb força vent- ens dediquem a recórrer-lo
i ... al matí següent ... sorprsa!. Ha estat nevant tota la nit (i seguirà així un parell o tres dies més)
I aprofitem per veure un dels seus museus. El que recull l'evolució de la població des d'èpoques antigues fins a l'actualitat. En un primer moment va ser Hospital; després, presó i actualment, museu.
Quan sortim, trobem el "Disco" amb aquests canalobres de gel i força neu al damunt del capó
Com segueix nevant, anem a reposar forces a l'hotel per, a la tarda, anar a recórrer els poblets dels voltants
Per tornar, ho fem un tros per una pista interior
Tota la nit ha estat nevant i, l'endemà pel matí, sembla que afluixa i ens anirà bé per fer la tornada cap a casa
Vam fer més de 100 km. amb tot nevat i, ja a l'autopista de Lleida, una tancada boira ens permetia veure tan sols uns metres al davant del cotxe
Bonitas fotos, Albarracin es, tambien, uno de mis pueblos preferidos, sin duda. Hace tiempo que no subo a ver a la familia a Teruel, pero ya me toca, como echo de menos esos colores rojizos de mi tierra 😉
La ciutat d’Albarracin es un dels meus recons preferits d’Espanya i he anat sempre que he pogut encara que no vingui de pas. L’arquitectura (encara mes que el paisatge, sense desmereixel) la fan única. Sempre la comparo amb Alquezar (aquí es á l’inrevés, mes el paisatge que l’arquitectura) però de la serra de Alqiezar conec unes quantes pistes i d’Albarracin no.
L’ultima vegada que vaig anar a Albarracin, un dia clar i assolellat de cop i volta es va posar negre, una ventada que varem tienir d'entrar dins del cotxe perquè se’ns en duia el vent i tot seguit una pedregada. No ho oblidaré mai. Desprès va sortir el sol i del asfalt mullat i calent del carrer fumava una mena de boira baixa....
Sempre he estat en primavera o tardor i mai no l’avia vist nevada. Esta preciosa, quina enveja que m’has fet ¡¡¡¡
Potser de anada o tornada del Nacional i passo (he agafat 6 dies per baixar al Nacional)
Reportatge espectacular. Gràcies per compartir les fotos. La veritat és que la província de Teruel és encantadora. Tinc molts bons records de la comarca del Matarranya (Calaceit, La Fresneda, Vallderoures...) i de les estribacions de la sierra de Javalambre (Manzanera, Torrijas, Los Cerezos,...). Però sobretot, us recomanaria la visita guiada a la mina de carbó del poble de Escucha: http://www.museomineroescucha.es/




































































