Forum
Quina vergonya....
Finalment he fet cas a la majoria dels qu'en sabeu i he dut el meu bebè fins a Terrassa, per diagnosticar-lo i guarir-lo d'un rum rum, ñigo, ñigo inquietant. A Project Cars m'ha rebut el gentilíssim i encantador Albert, segons he pogut comprovar (i gran professional segons els que l'haveu provat com a mecànic)
Desprès de deixar el cotxe a la porta del taller, perquè pogués tornar còmodament a casa, l'Albert, 'm'ha acostat amablement amb el seu cotxe, fins á l'estació de Renfe.
Al arribar a casa, m'he adonat que m'havia deixat el mòbil dins del cotxe i quan buscava el seu telefon per avisar-lo, sona el telefon fixe de casa i era ell , l'Albert, trucant des del meu mòbil: “has tancat el cotxe i t'has endut les claus” ! I era veritat¡ Jo amb les claus al barri del Clot de Barcelona y el cotxe bloquejant l'entrada del taller de l'Albert a Terrassa¡ (eren més de les 9 del vespre) i el meu móbil professionnal á la butxaca de l'Albert. (I a sobre actualment no tinc cap altre cotxe per anar-hi) !Re-col.lons¡¡¡(perdó Gassman)¿ ara que faig?
La qüestió es que l'Albert a vingut des de Terrassa al Clot per recollir les claus i de passada portar-me el mòbil (plovent) I ademés amb un franc somriure i aquell "no passa res" tant reconfortant, que només es pot permetre la bona gent.
Jo hem voldria morir. L'Albert no s'ha guanyat el cel perquè ja s'el tenia guanyat d'abans.
Perdoneu-me però havia de compartir-ho
bona nit a tots
Josep
Ostres landlover , ixo ens pot passar a tots i de pitjors ( sense comentari propi) , simplement es que estem a un altre nivell de pensament ( li diguin a mi e x) , la veritat em sap greu,
Hola
L' Albert es un gran professional i el millor de tot estima la seva feina i mima als seus clients :thumbsup:
Jo també dono fe.
Salutacions
Es que quan un té "el nen" una mica malaltó te el cap a tres quarts de quinze... ::) 😉
A ben segur que l'Albert l'hi treu els "rum rum, ñigo, ñigo" i torna a sonar com un rellotge Suís. 🙂
Una abraçada Josep i records a la mestressa.
Carles (GASSMAN)
Hola Carles, A veure si reprenem les activitats lúdiques i ens veiem aviat en alguna trobada amb el club.
Nosaltres ens hem embarcat en l'aventura (s'ens a anat l' olla) d'intentar vendre el nostre àtic de Barcelona per anar a viure a fora i aixo consumeix molt de temps i molta, molta energia. (potser per això vaig tant despistat)
Ara torno de Terrassa, francament aquest Albert es una passada d'home (ja està ja me'l he adjudicat mecànic de capçalera, m'el quedo) Per cert a dins del taller tenia el 110 d'en RPodio en proces de rehabilitació total. (A veure quan et dura Roger...)
El rum, rum, ñigo, ñigo era ni mes, ni menys que la transfer desfeta. Ja em sobtava qu'últimament no em perdés ni gota d'oli (Sembla ser que no n'hi avia res a perdre). Avui li en he dut una d'ocasió que he trobat ( me'n dit que en molt bon estat) a bon preu. Dimarts sembla ser que la tindre muntada....
Probablement després intentaré vendre'l,o donar-lo a compte, per comprar-me el mateix però 5 portes (a vegades treu-riem la mare i els sogres però no poden passar darrere per la porta del davant) que l'Albert s'encarregaria de posar a to.
Fins aviar Carles (i Cristina) una abraçada
... d'intentar vendre el nostre àtic de Barcelona per anar a viure a fora ...
Quan tingueu el pis venut, si voleu assessorament immobiliari per la nostre zona, ens ho feu saber. 😉
Això de tenir una llar a quatre vents, que no tinguis que sentir el tirar de la cadena del wàter dels veïns del tercer-segona, els repicar de tacons de la veïna quan arriba de matinada, o el coi de televisor amb el volum a tot drap dels avis del costat que sordegen, ÉS UNA VERITABLE PASSADA. A més de cuidar d’ un trosset de jardí que et permet desconnectar de tot, tenir un porxo per sopar a la fresca als capvespres d’estiu, tenir un garatge propi per guardar el Land Rover i tots els trastos d’aventura, gaudir de la hipnotitzadora llar de foc quan arriba l’hivern, poder escoltar música de matinada sense patir per si molestes als veïns, i un llarguíssim etcètera d’altres coses que valorareu des de el primer moment. 🙂
Molta sort i ja ens anireu explicant com va tot plegat.
Carles (GASSMAN)
Doncs ves quina casualitat, aquí hi ha una altra parella que a la que es vengui el pis de Sabadell se'n va a viure a un lloc més tranquil, encara per decidir, jejejeje...
Doncs qui vulgui un pis alt i assoleïllat en plena rambla de Viladecans que m'ho digui que estic fent les maletes.
