Forum
Crònica Trial 4x4 Seva 12/06/2011
Anem per feina, que és dimecres i la cursa va ser diumenge (m’estic tornant d’un mandrós…).
Quarta proba del Campionat de Catalunya de Trial 4x4 disputada, com és habitual, en 6 zones que es tenian que fer en els seus dos sentits; tot això muntat a les rocalles i lloses de la plana osonenca, entre Sant miquel de Balenyà i Taradell. Un total d’11 inscrits aquest cop, només 1 a vehicles de sèrie, 6 a millorats i 5 a maxi-sèries.
Comencem amb l’únic participant dels vehicles de sèrie (Grup A), en Xavier Domènech que, amb el seu Mercedes G, va fer un trial per enmmarcar. Tot i competir sol, va demostrar que cada cop està més afinat en la seva conducció, acabant la proba amb un total de, només, 6 punts. Evidentment en la seva categoria, els passos per les zones i les portes son molt més confortables pels vehicles de sèrie que en el cas dels millorats o dels maxi-sèries, però això no vol dir que no es puguin fer penalitzacions. Amb aquest resultat segueix al capdavant de la classificació general en la seva categoria, amb 57 punts de 60 probables.
En la categoria de vehicles millorats (Grup B, Classe 2) va haber-hi una autèntica destrossa de vehicles (planxa i pintura a dojo) degut, principalment, a les exigències dels trams i de les ubicacions de les portes de pas, molt complexes però amb possibilitats de ser aconseguides. Això va comportar que molts pilots arrisquessin al límit per intentar fer els passos i no penalitzar, cosa que va provocar multitud de cops, fregades i volcades dels vehicles. El primer que va patir la duresa de la proba en forma d’avaria mecànica va ser, de nou, el Nissan Patrol d’en Gerard Pallejà, cosa que el va fer abandonar només iniciar la primera zona en la que participava. Una llàstima però em fa l’efecte que les darreres avaries poden ser degudes al nous neumàtics que va posar al seu Patroleque (si no vaig errat, l’any passat, a aquesta mateixa proba, va patir una volcada molt aparatosa que va deixar el seu vehicle totalment descapotat i sense vidres). A veure si en la propera, més aprop de casa seva, ens dona una alegria i acaba els trams lluitant per les posicions capdavanteres.
Només començar la proba, en Florenci Rius (primer classificat de la general) i en Xavi Bargalló (segon classificat a només 4 punts fins llavors) van surtir a fer les zones més allunyades. En Xavi, crec, que tenia moooooltes ganes de rifar-li la primera posició de la general a en Florenci, fet que va fer que l’anés seguint per les zones per tal de mirar d’esgarrapar-li punts. Però no va ser així; en Florenci va demostrar que era el seu dia i, tot i les complicades zones, va acabar enduent-se el gat a l’aigua amb només 18 punts de penalització, contra els 67 punts del Defender d’en Bargalló. En mig de tots dos, cosa que va afavorir a en Florenci, es va instal•lar l’Agustí Ros amb el seu Mercedes G (aquest paio és d’una altra galàxia) que, seguint amb el seu habitual costum, va pilotar sense ajuda d’un píster. Molt meritoris els només 27 punts de penalització que va aconseguir. Per darrera, dos Range Rover, l’incombustible i fiable V8 d’en Pep Autet (que bé que sona el motor d’aquest cotxe), i l’abonyegat V8 d’en Jaoquim Roura que, aquest cop, tot i que va disfrutar com un nen petit, donant un gran espectacle a base d’accelerades i molta xapa per reparar, no va poder competir amb la resta de participants. L’Anna, la seva píster, cridava i cridava, però les coses no els sortien com ells volien, provocant que en Joaquim acabes forçant el seu Range treient-li tots els cavalls en les situacions més complicades. Tot i això, en Joaquim hagués pogut acabar per davant d’en Pep doncs va penalitzar 30 i 12 punts respectivament pel retard en presentar-se al parc tancat un cop finalitzada la seva participació. Si cap dels dos hagués penalitzat, en Joaquim hagués quedat amb 5 punts menys de penalització que en Pep, cosa que l’hagués fet pujar una posició a la classificació i obtindre 2 punts més per a la general.
En Maxi-Sèries (Grup C) va saltar la sorpresa: ¡L’Alfons Andreu no va poder pujar al caixó més alt! Va acabar segon, però, a… ¡77 punts! del guanyador, el Land Rover Defender Proto dels germans Puig que es van surtir de mare, fent una proba realment exquisida, gairebé insultant per a la resta de participants. Unes zones molt dures, amb creuaments de ponts al límit, amb unes extensions de rodes increíbles, girs impensables, portes passades no pel lloc pensat per l’organització però que sí eran legals (a vegades és més interessant no afrontar una porta quan surts de l’anterior, potser que interessi més evitar l’accés directa a la seguent si pots encarar el cotxe fent un gir en un espai on les portes et permetin maniobrar sense posar la marxa enrera i deixar el vehicle amb millor posició que si s’haguessis encarat d’entrada). L’Albert em va confessar que s’ho estava passant com mai, que estava disfruntant molt i que el trial era “…una passada”.
Per darrera dels vilamajorins va haver-hi batussa de la bona entre tres monstres d’aquest esport, tots tres amb els seus Suzuki Protos, amb diferents configuracions de suspensió (qué diferents poden arribar a ser els cotxes segons qui els prepara). Finalment va ser l’Alfons Andreu qui va pujar al segon esglaó del podi amb només 2 punts de penalització de ventatja sobre en Lluis Montserrat que, tot i anar amb el motor del seu cotxe en tres cilindres, es va defensar com un gat panxa enlaire (mai millor dit, jo el vaig veure com 4 cops de costat, arrepenjat o al límit de posar-se del revés). Qui no els va poder, finalment, seguir va ser el Jaume Pi qui va fer un trial molt maco i amb moments d’espectacularitat impresionants. De fet, va acabar boca terrossa amb el seu cotxe en unes de les zones, fent una estimbada força aparatosa i que va tindre la sort de no seguir rodolant zona avall. La duresa de les zones es va veure en tot moment, degut a que eran realment molt exigents i enórmement llargues, fet que va provocar que l’Alfons i en Jaume penalitzessin amb 25 punts per no haver fet la zona 12 i haver penalitzat, a més, amb 25 i 26 punts més pel retard en accedir al parc tancat. Qui no va tindre la sort de cara, va ser en Claudi Vivet que, un cop va poder reparar in-extremis el seu Suzuki el divendres avans de la cursa, va veure com una avaria mecànica l’obligava a penalitzar.
A tindre en comte que si l’Alfons hagués obtat per intentar acabar la zona que li faltava (la 12) potser hagués aconseguit penalitzar menys en punts del tram però hagués augmentat la penalització en quant a temps de retard en accedir al parc tancat, pel que, m’imagino, va agafar la calculadora, va veure que minimitzava la pèrdua de punts i preferia penalitzar 25 punts de la zona no realitada que no jugar-se-la en el tram i que en Lluis Montserrat tingués opcions a avançar-lo, cosa que l’hagués fet perdre 2 punts més de cara a la general.
Un matí on ens vàrem trobar molt socis del nostre Club(Jacrànger i senyora, Gassman i la seva Santa, Jordi-Td5, Defendermaniac i la seva mitja toronja, en Xavi 300Tdi amb dos dels seus fills, en Tummy Range, en Goliator, … perdoneu-me els que ara mateix no recordo haver-vos vist) on vàrem anar-nos coneixent una mica més i disfrutant d’un espectacle impresionant organitzat pels amics de Trial Osona 4x4.
La propera prova es farà a La Torra de Claramunt, a veure com anirà.
¡Salutacions a tots!
P.D.: prometo fotos de cara a demà.
molt bona crònica!! vinga, vinga, que vull veure les fotos d'aquests cotxes del reves ::)
El matí va començar amb tots el vehicles al parc tancat:
Tot seguit es va fer el "breafing" dut a terme pel Joan Puig amb la presència dels caps tècnics i responsables finals de les puntuacions i penalitzacions:
Els pilots i pìsters van seguir amb atenció les indicacions fetes; en primera línia els germans Puig, al fondo en Gerard Pallejà comentant el tema amb en Xavi Bargalló i, més a la dreta, l'Agustí Ros.
Ja en les zones, ens vàrem anar trobant tooooots el companys del Club que fins allà ens vàrem desplaçar: aquí en Valentí apuntant la seva fotogràfica cap en Jordi-Td5 i la Cris.
També va vindre en Xavi300Tdi, com sempre, amb el seu inseparable bon humor, que anava molt ben acompanyat pels seus fills David i Carlota:
En Goliator, que em va renyar (m'ho tinc merescut) 😀 😉 per no haver anat a Igualada a finals del mes passat:
En Valentí amb la Judit (¡¡¡Suriiiii, esta va por tí!!!):
En Jacrànger parlant amb uns dels participants a la trobada de Land Rover clàssics de Tavèrnoles (¡Coi, que resulta con son client i proveïdor! Mira que n'és de petit el mon):
I moltíssima gent que es va apropar per veure aquest espectacle:
Tal i com vaig dir en la crònica aquí us deixo unes fotografies dels tres Suzuki Samurai Maxi-sèries que van participar en la prova per tal que veieu com n'arriven a ser de diferents entre ells tot i partir de la mateixa base. En primer lloc, el Suzuki JAL de l'Alfons Andreu on podem apreciar la magnífica preparació que té, potser, en aquesta ocasió, la "poca" alçada lliure a terra i la "poca" extensió dels amortidors no el van ajudar en aconseguir una millor puntuació:
Seguidament el Suzuki Proto d'en Jaume Pi, amb un curiós sistema d'amortidors en posició horitzontal (paral·lela al terra) guiats per bieles (que no "bieletes" ¡Déu ni do quina mida que tenen les bieles!):
Mentres que el Suzuki Proto d'en Lluis Montserrat s'inclina per una solució més tradicional basada en un augment d'alçada i distància lliure al terra important:
I ara toca... ¡les imatges de la prova!
Tot i que les zones eran les mateixes pels tres Grups de vehicles participants, el fet de que les portes estiguessin més a la dreta o més a l'esquerra, provocaven que el vehicles passessin d'una o una altra manera. En el cas dels Grup A (de sèrie), tenian un pas més fàcil però no era un passeig. Aquí veureu l'Agustí Ros amb el seu G, aixecant la pota de darrera, al límit d'extensió:
O el RR d'en Joaquim Rius tastant, amb els baixos, la duresa del terreny:
A l'igual que el Suzuki d'en Jaume Pi i de l'Alfons Andreu:
El que semblava que tenia una mica de ventatja en aquesta ocasió era el Land Rover Defender Proto de l'Albert Puig, gràcies a les fantàstiques cotes d'extensió i angle ventral. Tot i això, els trams es feian amb cura per tal de no malmetre la mecànica (tot i no tocar de baixos, en Jaume verifica que el cotxe passa l'esglaó mentres l'Albert espera l'ordre de seguir endavant):
El primer en defallir mecànicament va ser el Patrol d'en Gerard Pallejà, que tot i que només va encetar una zona, va demostrar del que és capaç i de l'espectacle que dona quan és en els trams. Aquí el veieu amb uns canvis de pont amb gir i en pendent ascendent:
Desprès d'anar a la dreta, s'ha d'anar a l'esquerra:
Fent treballar els laterals dels neumàtics...
Veure despenjades i extensions no era gens complicat:
Era habitual veure com els cotxes gairebé es posaven a dues rodes, en aquest cas, el Pep Autet que sembla que tingués encabritat el RR:
Mentrestant, els cotxes es retorçaven tot passant per les zones. En aquesta imatge el RR d'en Florenci Rius:
En aquestes, el Defender d'en Xavi Bargalló:
I en Lluis Montserrat que no es quedava enrrera fent que el seu Suzuki tregués tota la seva habilitat per copiar el terreny:
I és que les zones no eran fàcils. Aquí teniu en Xavier Domènech seguint les evolucions d'en Lluis:
A veure si ho endivineu ¿qué estant fent aquestes senyoretes?
Doncs, imagino, que preguntant-se si volcaria o no el seu representat (aquí es va quedar fent el pèndol durant un moment):
Això sí, el pilot no es veia gaire preocupat:
Els passos per les portes no eran precisament amplis. L'Anna dirigint a en Joaquim per tal de no tocar les tanques de pas:
I les zones van fer que els vehicles fessin veritables acrobàcies. L'Agustí Ros va ser un clar exponent amb el seu G:
Alguns tenian problemes per pujar els esglaons:
Altres per baixar-los:
El vehicle que millor es va adaptar al terreny va ser el Defender Proto:
I finalment, una sessió de xapa i pintura. En Gerard, esmolant la cantonada posterior esquerra del seu Patrol:
En Xavi fent el mateix amb la cantonada dreta del seu Def:
En Jaume que va posar el seu cotxe panja enlaire:
En Lluis va aconseguir el récrod d'arrepenjaments laterals. Una mostra:
L'Agustí no va deixar passar l'oportunitat i es va apuntar a la festa, tot i que ell va aconseguir tornar a posar el seu vehicle amb les quatre rodes al terra sense rebre ajuda exterior ¡Quina passada veure com treballa aquest cotxe!
En una altra recostada lateral, en Lluis no va tindre tanta sort i va haver de menester que l'ajudessin a posar el seu cotxe en disposició de seguir en pista:
I aquestes son algunes ferides de guerra patides pels cotxes. En primer lloc, el cotxe d'en Joaquim que, en aquest tram, ja no duia llums posteriors a cap dels dos costats (us puc garantir que va acabar molt pitjor):
Alguns duien les marques de les volcades:
Altres de les fregades laterals:
Alguns van estar a punt de perdre totes les llums:
¡Però tot i això, que bé que ens ho hem passat! I si no, mireu quina cara posa en Florenci al costat del seu abonyegat RR:
Però, a vegades, passen coses fora de les zones, com que un Japo hagi de ser eslingat per un Landy:
😮 😉 ;D
¡Esto ha sido todo, amigos!
Mr Croquettrrraaa, t'haig de confessar que en JOSEPH MOURINHO es el Ptuo amo de las rodes de prensa i tu es el jefecito i el puto amo de las croniques..,, enhorabona una vegada mes..... lo has bordado jovencito !!!!
😉 😀
Xavi
Espero que ningu es molesti....pero mes que un Defe Proto, es un Ligero proto, no????
Molt bones le sfotos i la cronica!!!!
Quins records de quan per alli ens presentavem tots els Senglars!!!! 🙂
Espero que ningu es molesti....pero mes que un Defe Proto, es un Ligero proto, no????
Molt bones le sfotos i la cronica!!!!
Quins records de quan per alli ens presentavem tots els Senglars!!!! 🙂
Dons molts pensàvem el mateix, però encara que sembli increïble va començar sent un Defender del que només actualment l'hi queda el xassís. Motor RR 3.5 eixos de Patrol, ballestes i amortidors més llargs que el coll d'una girafa, frontal de Ligero, etc. Una veritable andròmina, però recoi funciona molt bé.
Carles (GASSMAN)
Espero que ningu es molesti....pero mes que un Defe Proto, es un Ligero proto, no????
No, home, no, que no s'enfada ningú aquí i menys per una cosa així. De totes maneres, a veure si aquesta informació del cotxe és més fiable (espero que sí, crec que la va penjar el propi Albert Puig):
EL COTXE: El cotxe parteix del xassís d'un Land Rover 88¨, encara que ha sigut fortament modificat. Tota la fabricació del cotxe és artesanal, feta per Albert Puig i Jordi Vilardevó.
MOTOR: Range rover 3.5 V8 2-carburadors.
CAIXA DE CANVIS: Original Range Rover 4 velocitats i marxa enrera.
CAIXA-TRANSFER: Original Range Rover amb diferencial central desconectable.
PNEUMATICS: Aurora amb dibuix de all-terrain amb mides 33/12.5/15.
SUSPENSIO DAVANT: Ballestas fetes a mida amb amortidors Selex fets a mida amb un recorregut de 1.15m.
SUSPENSIO DEL DARRERA: Ballestas fetes a mida amb amortidors Selex fets a mida amb un recorregut de 0.95m.
BLOQUEIG: Davant i darrera ARB Air Loquers 100% bloquejables.
DIRECCIO: Hidràulica amb orbitrol i pistó de direcció de doble efecte.
ALTRES: Barres anti-bolcatge tubulars forrades amb PVC icnífug. Dipòsit de gasolina Tot-racing. Radiador fet a mida de Radiadors Macià. Xassís adaptat al nou motor i caixa de canvis. Eixos davant i darrera de Nissan Patrol amb frens de disc. Depresor de freno i pedalier de Nissan Patrol modificat i adaptat. Tubs de escapament artesanals amb sortida lateral. Cardans fetes a mida amb recorregut il·limitat, ...
Salut!




















































