Hola Josep,
No et conec gens, però m'ha alegrat molt llegir la teva història i veure el tomb que ha agafat en el darrer episodi. És emocionant. La meva enhorabona. T'ho has ben guanyat. A veure si ens podem conèixer properament.
Una abraçada

Bones company no ens coneixem pero me alegro moltissim que ja puguis fer vida normal y poder disfrutar dels teus hobbys.

Espero que ens coneguem en alguna ruta.

Salud

Ostres Josep… feia força temps que els de la colla “dels peus del Montseny” ens preguntàvem que us havia passat i estàvem força amoïnats, però no gosàvem a preguntar.

Dins de la “jodienda” que és això de la PMR, la veritat és que té un tractament força senzill. Suposo que mica en mica t’aniran regulant el nivell de cortisona per equilibrar el teu llindar de confort, per tal de minimitzar al màxim els possibles efectes secundaris.

Nano, del que no te’n lliures a partir d’ara és de fer vida sana, controlar-te molt la dieta, i escoltar molt al teu cos per veure fins on pots arribar.  ::)  😉

És un plaer tornar-vos a tenir per aquí. Una abraçada molt forta i petons per tu i la Glòria (en l’ordre que vulgueu).  ;D

Carles (GASSMAN)

Hola amigo me alegra saber de ti y mucho mas saber estas recuperando de tus problemas de salut, parece que este año no es el nuestro, yo despues de mi ataque de Broto que me decian que eran ataques de ansiedad, ya ves si yo solo tengo ataque de ansiedad cuando me ponen jamon serrano del bueno y pienso que me lo puedan quitar
Al final me han quitado la vesicula no sin problemas, ya que eso se quitan atraves de varios orificios y a mi me han tenido que rajar como a un cochino( sera por lo del Jamon)
El resultado es que todavia estoy de baja, el proximo viernes ya me dan el alta
Luego nos quejamos de los Land Rovers pero nosotros ya nos vale tambien y sobre todo mi medico me ha dicho que lo que tengo que hacer es mucho deporte, se lo digo a mi mujer pero no esta por la lavor, lo habre entendido mal y me habre equivocado de tipo de deporte
Bromas aparte me alegro mucho de oirte, un fuerte abrazo

Hola Carles, veig que coneixes el tema de la PMR¡

¿Ostras Cordobes¡ No sabia que tambien andabas jodido.

Como dice Carles tendremos que afinar el oido a lo que nos pide el cuerpo que a menudo no tiene los mismos gustos que nosotros (parece que prefiere el deporte a la panceta, yo no).

Este es otro pb, El medico me ha dicho que tengo que perder unos 20 kg....veremos como lo hago. A ver si Gasman me dice como...

De momento he vuelto a andar que ya es un paso. Y después de unos meses al borde de la depresión ahora me encuentro jodido pero contento, que ya es mucho 🙂

....Y si cada día me parezco mas a mi viejo Disco 300. Yo también rondo los 300.000 Km y ya ni anulando la EGR, ni tocando bomba ni dándole mas presión al turbo recobro el brío de mis 20 años....pero bueno,. Mientras vaya tirando.

Un saludo amigos y hasta pronto....

Hola Landlover , tampoc et conec pero vull que sapigues que m'alegro moltissim saber que ja estas recuperat! I ara a gaudir de la vida !!! Una forta abraçada desde el Bages!
Salut company,
Christian

Enviado desde mi iPhone utilizando Tapatalk

Josep!!!! com ha dit en gasman, ens preguntavem que us avia passat, era raro no trovar-vos al nacional aquest any...

M´han alegro que estigui ja ve. Records a la Gloria!

Salut amic.

... El medico me ha dicho que tengo que perder unos 20 kg....veremos como lo hago. A ver si Gasman me dice como ...

Per al·lusions...  >:(  ;D  😉

Josep, amb el tema del sobrepès, al final he arribat a la conclusió de que no hi ha un mètode infal·lible aplicable per a tothom.

La Cristina porta 10 quilos perduts seguint els consells d’una dietista del Naturhouse de la Garriga, que l’hi marca què pot i què no pot menjar. Reducció dràstica de la sal, sucres, greixos, carn de porc, patates, pasta, arròs, pa, begudes carbonatades, alguns tipus d’enciams, algunes fruites, etc.

Per altre banda, augment de la ingesta de peix. Noves maneres de cuinar. Res de fregits i arrebossats, cuinar a la planxa o al forn amb un mínim d’oli, coure la verdura al vapor, etc.

La veritat és que ella està molt contenta, i de fet, és sorprenent, perquè en quant a quantitats, fins hi tot menja més que jo!!!

Important respectar els cinc àpats al dia amb les quantitats que et marquen.

El tema funciona si el nostre organisme està permanentment saciat i no té la necessitat d’acumular energia.

Al dia, tots ingerim moltíssimes més calories de les necessàries, i si això ho fem només amb dues menjades fortes al dia, el cos entre hores va just d’energia, i per això a la següent menjada té tendència a acumular més energia de la necessària (perquè està acostumat a passar “gana” i sap que tornarà a estar un munt d’hores sense rebre aliment). És aleshores quan acapara més energia de la necessària i l’acumula en forma de greixos.

Si acostumem el nostre cos a rebre l’energia necessària (sense passar-nos), el cos “aprèn” a què no cal acumular calories en forma de greixos. El nostre cos s’acostuma a rebre energia de manera més continuada i homogènia cada dues o tres hores i no l’hi és necessari acumular-la. Per això és important fixar-se uns horaris fixes per menjar.

Per cert, jo de moment no segueixo cap règim “professional”, perquè fins a dia d’avui, les analítiques anuals han anat sortint bé. En el meu cas jo ja porto perduts cinc quilos, seguint  uns lleugers canvis d’hàbits.

Obligar-me a respectar els cinc àpats al dia i no menjar molta quantitat. Per esmorzar al matí (a quarts de cinc) menjo una llesca de pa acompanyada d’una mica de pernil o una mica de formatge (poca quantitat), més dues peces de fruita, més un iogurt natural sense sucre (normalment el barrejo amb la fruita o amb unes nous). A mig matí, que abans em fotia un respectable bocata, simplement l’he substituït per unes galetes d’aquelles d’arròs o blat de moro. Al migdia ara em porto la carmanyola a la feina i així menjo més aviat (abans arribava a casa a quarts de cinc de la tarda i arrasava amb tot) només el que entri en un sol plat, sense fruita ni res més,  intentant combinar quelcom d’hidrats i quelcom de proteïnes en el mateix. A mitja tarda bereno alguna cosa molt lleugera (una peça de fruita i/o un iogurt natural sense sucre amb un parell de galetes de fibra. I per acabar, a l’hora de sopar intento menjar un altre vegada quelcom més lleuger en un sol plat. Una verdura, acompanyant un peix, una truita a la francesa, un parells de talls de gall d'indi a la planxa, etc. Per dinar i sopar, mai fruita. La fruita entre hores.

Val a dir que no segueixo el regim de manera estricta, i si un dia per necessitat, plaer, o obligació “em passo”, de moment no passa res Però amb els antecedents familiars que tinc, segur que tard o d’hora em tocarà l'arribada dels “3 amigos” (pressió arterial, colesterol, i triglicèrids) i aleshores ja em tindré que portar millor.

Per acabar, un altre cosa que a mi em funciona és la “teoria de la meitat”. M’explico: Tot el que saps que és prohibit/perjudicial, menjar-ne la meitat.

Que prenies el cafè amb dues cullerades de sucre?, doncs una. Que et foties 4 cafès al dia?, doncs ara dos. Què et menjaves dues torrades amb melmelada per esmorzar? Doncs ara una. Que per caprici et menjaves dues porcions de xocolata?, doncs ara una... I així amb tot el que saps que no tindries que menjar, però que et costa molt d’estar-te’n. Amb això segueixes gaudint del que t’agrada, però ingereixes la meitat de calories. Aquest mètode és pot aplicar a tot el que saps que no et convé.

Bé, en el teu cas com que la baixada de pes està obligada per prescripció mèdica, el millor és no em fotis gaire cas, i que et posis en mans d’un especialista, que t’assessori i et controli regularment.

Intentar fer exercici moderat regularment (de menys a més per no agobiar-te), menjar sa, amb mesura, i pausadament (Important, així l’hi dones temps a l’estómac a enviar el senyal al cervell que ja estàs saciat). I per últim ser perseverant en els teus objectius, però sense obsessionar-te si una setmana, per el motiu que sigui, no has perdut el previst.

Apa, i això és un foro per parlar de Land Rover’s!!!  :thefinger:

Una forta abraçada.

Carles (GASSMAN)

P.D. No cal dir que quan vulgueu un diumenge sortir a donar un vol per estirar les cames, teniu dos “guies” als peus del Montseny a la vostra disposició que us acompanyaran.  :thumbsup:

Moltes gràcies a tots per aquestes afectuoses paraules.

Quant al tema del sobrepès (jo diria ja obesitat: 98 Kg per 1,71 m d'alçada), estimat Carles, gràcies per aquests consells que no són difícils d'entendre, però sovint molt complicats de seguir, fora de temps de vacances.
Primer perquè menges quan i com pots i a vegades al mateix temps que fas altres coses (a mi em passa sovint). L'altre perquè el menjar, sovint (a mi em passa  des de que vaig deixar de fumar), mes que un aliment esdevé un calmant de l'ansietat.

Els que no fem feina física i com jo treballem seguts amb tres pantalles d'ordinador davant i mes stress del que ens convé, sovint hem estat grans fumadors i quan deixem de fumar esdevenim grans "picadors" (de fet no són els grans àpats sinó el "picar" constantment el que em mata). I tot això sense treure el cul de la cadira, si no es per pujar a l'ascensor i tornar a posar el cul sobre el seient de la moto etc....

El reumatòleg m'ha derivat també al nutricionista i encara nom hi he anat, perquè no estic gens segur de ser mínimament capaç de seguir les seves recomanacions. El primer que em cal es aprendre a baixar el ritme...i fer el mínim manteniment per no acabar al desguàs.

Gràcies amics i us prometo que una altra vegada només parlarem de Land Rover, aquestes velles maquines, passades de moda i cascades però encantadores com molts de nosaltres mateixos 🙂

Una forta abraçada

Josep

Iavadabaduuuuuuuú! Josep! Quina alegria saber de tú, company!

Com et diu en Carles, més d'una vegada ens hem preguntat per vosaltres, també en Txe i la Làura. Noi, cuida't que nosaltres, pel poc que puguem t'ajudarem... o no! Perquè ja saps els règims aquests que fem nosaltres, a base de tapes (en Gass, molt sutilment ha omitit dir-ho, no sé pas per què?  ;D :thefinger:)

Jo vaig deixar de fumar fa uns 23 anys i aviat farà 1 que no vec begudes alcohòliques... però no perdono els àpats en bona companyia.

El tema de que guanyis pes, et tornis gros, calp... Tio, si ets un landrovero "com il fó"!

Vinga, ànims i a veure si ens veiem aviat que n'hi ha ganes. I la proposta de'n Carles també us la proposo, quan volgueu em teniu de guia per anar a fer una passejadeta, caminadeta...

Una abraçada ben forta i a la Santa l'abraçada l'acompanyes d'un petonàs, recoi!

Osti quina alegria saber de valtros!

Un saludo y te releeremos por estos lares

David¡¡¡Com m’alegra llegir-te ¿Com va tot? Se que també vas passar temps difícils en un altre ordre de cosses i espero que tot es vagi arreglant…. Una abraçada també per en Txe i la Laura. A veure si ens tornem a veure aviat i també ambl Peke i la Judit que la nena ja deu conduir el defe...

Justament acabo de llegir com li estiraves les orelles a en Carles per la despistada del Xtrem de la Batllòria J ¡el pobre!

Dons si David, A la tardor de l’any passat ja em vaig començar a trobar malament, però penses que ja passarà i de mica en mica et vas acostumant a no estar bé fins que de cop et trobes gairebé invalid. Quan vas al metge et renya “¿perqué has trigat tant a vindre?”…. ¿y que li diràs? ¿que no m’agraden els metges?

Després quan te comencen a remenar i a fer proves i més proves i et van donant més i mes medicaments que a sobre no et senten be i veus que segueixes empitjorant arriba un moment en que el pitjor no es el dolor, la debilitat a les articulacions o les limitacions físiques que comporta una malaltia com aquesta, el pitjor es la falta de perspectives, d’ il·lusions: ¿Vacances?, ¿el Nacional del club? ¿un viatge? ¿anar a la platja o a la piscina? On? Com? Si no pots a penes caminar o vestir-te o calçar-te i no pots conduir i no pots nedar, et sens molt vulnerable …

Potser jo no soc molt fort psicològicament però no tenia ganes de veure a ningú. Es a dir que a sobre de la davallada física t’allunyes dels amics…. I no  es pas il·lògic, es perquè tens poc a compartir…o almenys poc de bo.

Després flipes quan veus que després d’haber pres només 4 pastilletes mes petites qu’una llentia (una al dia, al quart dia) et trobes pràcticament bé. Encara em sembla un miracle.

El més positiu es que després aprecies molt més el fet d'estar be. Que el que fem amb tota naturalitat un dia es pot complicar molt i no som conscients de la joia que tenim amb el que es tan simple.

Be, no os vull avorrir més. A veure si fem una sortideta mes endavant (estaria bé una light com la del Montseny en manada que ens va preparar en Miquel “Horizontes” amb la teva impagable col·laboració)

Per cert David ¿ja has pogut tornar a tenir un Land en propietat?

Una abraçada

Doncs no, però tinc en custòdia el Powersèries de l'amic Tequila al garatge de casa. Cada vegada que hi baixo i el veig, mira, que sembla que sigui meu.

Per la sortideta, quan vulgueu: ho montem en un plisplas i, si a més, acabem fent unes tapes... segur que l'Oriol i la Mar no fallaran!  ;D ;D ;D

P.D.: Fran, tranquilo, sólo lo parece, es TU CACHARRACO!  😉 😉

He entrat al post perquè he vist que era de landlover.

Feia molts dies (no sabria dir quants) que jo el llegia i m'ha cridat la atenció tornar lo a veure per aquí.

Primer m'he sorprès,  perquè no sabia que estas malalt, al no conèixer nos personalment es normal, pero després de sobta, he tingut un sentiment de culpa. És aquell sentiment que tens quant fa temps que no veus a un amic i el troves pel carrer i t'explica com li a anat la vida, que li ha passa't,  etc... I et preguntes... Perquè no li he trucat abans per pendre una cerveza? El trobava a faltar!!!

M'alegro moltíssim que t'estiguis recuperant tan rapit i que tornis a passar per aquí.  Molts et trobàvem a faltar...

Nota: A veure si m'animo el proper Dijueves als peus del Montseny i us conec ( personalment) a tots.

Nos leemos

Epi